Notícies > AHÀ, Avui He Après

AHÀ, Avui He Après

15 gener 2021

FONT: Heraldo de Aragón

TEXT: Paula Carreras

Això en cap cas anirà sobre mi però sí que necessito posar una mica de context per poder explicar ben bé d’on em ve la inquietud de la qual vull parlar. Des de fa poc més d’un any, amb tres amigues més fem un podcast que es diu Gent de Merda. Ens serveix per a parlar amb gent de la nostra generació (els últims millennials i els primers zeta) sobre temes molt diferents perquè hi ha gent molt potent fent coses interessantíssimes. En un dels programes que vam publicar l’any passat vam parlar amb les noies d’El Pecado Recs, un col·lectiu no mixte de noies dedicades a diferents disciplines artístiques, entre elles la música urbana. Vam convidar-ne dues d’elles, la Katta Lana i la Cooba. De seguida ens vam adonar que teníem en comú dues coses. Primera: la voluntat d’ocupar espais tradicionalment masculinitzats. En el món anglosaxó hi ha la broma que un podcast són quatre nois amb un micròfon davant i què dir de la música urbana. I segona: la voluntat de generar contingut en català. Podcast en el nostre cas, música en el seu. En un moment donat de la conversa amb les noies d’El Pecado, la Cooba es va definir a ella mateixa com a PD. Punxa discs. I ho va fer amb tanta naturalitat que a totes ens va arribar a sorprendre. No es va definir com a DJ, es va definir com a PD. I aquí és on vaig.

Quan escrius un “lol” al whatsapp no l’escrius pensant que estàs canviant d’idioma, està absolutament normalitzat. I això és interessant però també és perillós.

Els que vivim en una situació de diglòssia permanent sovint ens veiem arrossegats a adoptar puntualment expressions de la llengua dominant. Als catalans això ens passa amb el castellà però també és inevitable que ens passi amb l’anglès. En un món absolutament digitalitzat, un jove de Santa Eulàlia de Ronçanes pot estar seguint l’assalt al Capitoli a través de mems que tuiteja un senyor a Dakota del Nord. Això és fantàstic. És fantàstic però té la trampa que presenten totes les llengües hegemòniques. Fa uns anys jo no havia sentit a parlar mai del LOL (laught out loud) o del BTW (by the way) o del FIY (for your information) o del ASAP (as soon as possible) i ara mateix si fes una cerca al meu historial de WhatsApp, totes aquestes expressions hi apareixerien reiteradament en diferents converses en català. Les fem servir i les incloem en el nostre dia a dia perquè les consumim en el nostre dia a dia. Quan escrius un “lol” al whatsapp no l’escrius pensant que estàs canviant d’idioma, està absolutament normalitzat. I això és interessant però també és perillós. No cal ser un purista de la llengua per a vetllar per la seva supervivència (aquest és un debat llarguíssim i etern) però quan la teva llengua està oprimida, potser val la pena pensar a fer l’esforç de trencar amb la inèrcia que ens porta a adoptar de manera acrítica segons quines expressions d’una altra llengua dominant.

És normal que a xarxes socials com Twitter o Instagram, on la comunitat catalanoparlant hi és present, es colin expressions que venen de l’anglès. És fàcil veure una imatge d’una posta de sol al Cap de Creus amb un peu de foto on hi diu magic hour o tuits comentant l’actualitat política que reprodueixen la broma del hold my beer, per exemple. Fa uns mesos, però, que vaig veure un tuit de l’Albert Lloreta (realitzador audiovisual, membre i fundador de la cooperativa audiovisual Bonobo Films) on feia servir un acrònim genuïnament català: l’AHÀ (Avui He Après). L’ha fet servir en diferents ocasions, suposo que amb la voluntat intel·ligent d’actuar de gota malaia. No és l’únic que vetlla per a catalanitzar expressions. La Maria Rovira, també coneguda com a Oye Sherman (me n’he estat de fer servir a.k.a., also known as), proposava una alternativa nostrada a l’OMG (oh my God), el DMG (Déu me’n guard). Però la reina del ball, en aquest sentit, és l’Ofèlia Carbonell (músic cellista, escriptora, youtuber i -tot sigui dit- una de les meves companyes a Gent de Merda). Al seu canal de Youtube, on parla d’història, societat i cultura mentre es maquilla, ha transformat el “get ready with me” del món anglosaxó al “empolaina’t amb mi” o el “smokey eyes” al “ulls esfumats“. També ha traduït el terme “gamer” al molt més nostrat “juganera” i el meu preferit: del “sister from another mister” al “germana d’una altra magrana“. Aquesta mena de joc amb la llengua, que pot semblar banal i fins i tot un punt freak, és el que farà a la llarga que el català sigui competitiu i atractiu en el món digital. AHÀ* que atrevir-se a jugar amb la llengua és començar a guanyar-la.

*Avui He Après.

Subscriu-te al butlletí

Subscriu-te al butlletí de la Fundació .cat per rebre les últimes notícies al teu correu.

Notícies relacionades