Diversitat lingüística a les plataformes streaming a Europa

Ahir l’eurodiputada d’ERC, Diana Riba; el Doctor en comunicació Social, Josu Amezaga-Albizu; i el patró de la Fundació .cat, Àlex Hinojo, van presentar l’informe sobre diversitat lingüística a les plataformes streaming a Europa.

L’anàlisi mostra un panorama de grans desigualtats i planteja qüestions sobre la diversitat cultural en aquest espai. De la mateixa manera que l’audiovisual d’origen anglosaxó manté la seva hegemonia sobre la producció d’Europa i d’altres parts del món, l’anglès predomina clarament en l’oferta lingüística d’aquestes plataformes. Això succeeix malgrat que, al contrari del que passa amb l’origen de les produccions, el nombre de llengües en què es pot oferir un producte no és immutable i no té límit més enllà del nombre global de llengües.

El problema de la diversitat lingüística a les plataformes, afecta també a llengües oficials i estatals. Un exemple el trobem en el lituà, tot i que les plataformes ofereixen contingut a Lituània, no ofereixen cap contingut en la seva llengua.

Només cinc de les llengües minoritzades protegides per la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries tenen presència a les plataformes de vídeo a la carta: el català, el basc, el gallec, el luxemburguès i el gal·lès. Aquest accés és, d’altra banda, molt escàs i desigual, destacant l’oferta en tres llengües minoritzades d’Espanya —especialment el català. No obstant, això no amaga que siguin llengües amb milions de parlants i que tinguin una presència molt desequilibrada en l’oferta disponible.

La presència de contingut en català i basc és molt menor en els continguts fora de l’Estat espanyol. Molt pocs d’aquest continguts són accessibles en territori francès, tot i que també hi ha comunitats lingüístiques d’aquestes llengües.

Pel que fa a la descripció d’àudio, és escassa en totes les llengües, però especialment en llengües diferents de l’anglès. La manca de descripció d’àudio dificulta l’accés als productes culturals a les persones amb discapacitat visual i, per tant, pot ser interpretada com a discriminatòria per naturalesa.

En general l’oferta en anglès és, en gairebé tots els països analitzats, més alta que l’oferta en les llengües principals locals. Això és cert tant en l’àudio com en els subtítols i la descripció d’àudio. L’única excepció trobada és Amazon Prime quan es tracta de les llengües més forts: alemany, espanyol, italià i francès.

Tal i com va comentar Àlex Hinojo a la presentació “Hi ha 40 milions d’europeus que tenen una llengua minoritzada com a llengua materna i 80 milions que tenen alguna diversitat sensorial, això fa que aquest informe sigui molt important. Societats com les catalanes les basques fa temps que patim aquesta minorització.”

Amb aquest informe es posa de manifest la necessitat de regulació per part de la Comissió Europea per garantir la seva pluralitat lingüística. En paraules de Diana Riba: “Tenir dades és molt important: amb aquest estudi la idea és demostrar que és possible monitorar les llengües davant de la poca transparència de les plataformes streaming. Amb això podem empènyer a Europa per demostrar que és possible i que ho hem de fer.”