Inici de la Internet Catalana: Dues dècades de blocs i podcasts en català
Vint anys és un lapse de temps insignificant en termes històrics. Però en els tempos de la Internet, dues dècades marquen un salt tecnològic de gegant, capaç de capgirar els usos i costums de la xarxa. Fa vint anys teníem Internet, però no havien aterrat encara les xarxes socials, ni les plataformes de blogging, ni els podcasts. Quin rol jugaven els blocs i els podcasts en llengua catalana quan no hi havia Facebook, ni Twitter, ni YouTube?
Resulta gairebé exòtic remememorar una xarxa sense aquestes plataformes, indispensables en el nostre dia a dia a Intenet. A Catalunya, es pot assenyalar el germen d’una comunitat de blocaires el 2005, quan l’escriptor Toni Ibàñez va fer servir el nom de catosfera per referir-se a la comunitat de creadors de contingut en llengua catalana. A partir d’aquí, neixen altres comunitats més localitzades, com ara la Bagesfera (de la comarca del Bages), l’Ebresfera (Terres de l’Ebre) o la Penedesfera (del Penedès).
L’explosió dels blocs i els podcasts no es pot explicar sense el Really Simple Syndication (RSS), un sistema per publicar, agregar i compartir continguts a la xarxa de manera més còmoda i àgil. Tot i estar disponible des del 1999, és a partir de 2005 quan es popularitza, de la mà de l’explosió creativa en blocs i podcasts.
Tres anys més tard, el 2008, la comunitat blocaire catalana es consolida gràcies a les Jornades de la Catosfera, cicles de xerrades que havien de servir per impulsar la creació de continguts en català de diferents temàtiques i l’ús de la llengua a les plataformes de blogging i les xarxes socials. D’aquells temps trobem noms històrics com el de Vicent Partal, director de Vilaweb i un dels pioners dels blocs en català com ara Mails per a Hipàtia; o el de Mercè Molist, que porta publicant més de 20 anys en format bloc sobre Internet i seguretat, entre d’altres.
Ara bé, una comunitat com la que va establir la catosfera havia de tenir una perfèria contestatària, o com a mínim un revers més outsider que servís per cridar l’atenció dels usuaris d’Internet més joves, o si més no, amb més ganes de brega. És així com neix l’odisfera, l’altra cara de la moneda catosferística, els enfants terribles de les beceroles del blogging català, formada per una trentena de blocaires avesats a la crítica ferotge i l’humor més corrosiu. D’aquest grupuscle van reeixir figures cabdals de l’humor català com ara Jair Domínguez, o Valero Sanmartí, que signava el bloc Jo només follo a pèl, i que lamentablement ja és tancat.
DESPRÉS DEL WEBLOG, EL PODCAST
Quant als podcasts, resulta complex establir quan es van començar a produir en llengua catalana, tot i que tenim una pista a l’abast. Es tracta del podcast pujat a la xarxa el mes de novembre de 2004 pel hacker Pau Oliva, el primer del que es té coneixement. Penjat al servidor pof.hq amb una entradeta titulada ‘primer podcast en català’, aquest podcast que ja no està disponible té un comentari anònim vertaderament esclaridor: “Una sorprenent evolució del weblog”. Cal destacar la tasca duta a terme per la comunitat Podcatalà, ja inactiva i creada l’any 2006 com a lloc de trobada per a totes les persones interessades en el podcasting, la ràdio i les noves tecnologies. D’això fa poc més de quinze anys, i en tot aquest temps, la producció de podcasts en català ha crescut, i evolucionat, de manera exponencial.
Tant en el cas dels blocs com en el dels podcasts, la manera de fer i de difondre ha evolucionat. Amb la continua aparició de xarxes socials i altres plataformes, la difusió i la repercussió d’aquests materials en l’audiència és tant o més important que la propia creació dels mateixos. S’ha de crear bon contingut, però també s’ha de comunicar correctament. La immediatesa i les velocitats de consum són ara més importants que fa quinze anys, fet que explica l’evolució del blogging en microblogging, i el triomf massiu de Twitter per una banda; així com l’aparició de grans agregadors de podcast com Ivoox, o l’adopció dels podcast per part de Spotify, per una altra banda. Actualment, la blogosfera catalana és la vuitena en producció a la blogosfera mundial i la salut dels podcast s’està revitalitzant amb una fornada de joves creadors ben prometedora.
