La Internet catalanoparlant aguanta la batzegada de la crisi del Covid-19 malgrat les desigualtats territorials
Arran de la situació generada per la pandèmia de coronavirus i declaració de l’estat d’alarma, amb el confinament de la població, els hàbits de consum d’Internet han canviat de forma sobtada. Això ha provocat que les infraestructures de connectivitat a la xarxa s’hagin de fer càrrec d’una demanda molt més intensiva, distribuïda i àmplia que l’habitual.
És en aquest context que, preocupats tant pel rendiment general com per la degradació que ha sofert el servei durant les passades setmanes, la Fundació .cat ha arribat a un acord de col·laboració amb Ookla International, una de les empreses líders mundials a nivell de verificació de connectivitat i anàlisi de dades sobre rendiment, per a tenir accés a dades de connectivitat en els territoris de parla catalana amb més població. I des de la Fundació .cat n’hem fet un informe.
A grans trets, el que constaten les xifres que aporta l’informe amb les dades de l’eina Speedtest.net d’Ookla International es pot resumir amb els següents punts:
1. La desigualtat existent entre territoris de parla catalana pel que fa a la connexió a Internet.
La velocitat de baixada per les connexions fixes (instal·lacions que permeten l’accés a Internet d’oficines i domicilis de forma permanent com ara la fibra òptica o l’ADSL) durant el període estudiat fa palesa la distància existent entre Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. Amb una mitjana de 150Mbps (megabits per segon), Catalunya se situa al nivell dels països europeus amb millors serveis de banda ampla, amb més de 20 punts per sobre de la mitjana espanyola. Però tant les illes com el País Valencià es troben per sota de la mitjana estatal, gairebé 9 punts i 18 per sota respectivament. El que suposa que les connexions operen a una velocitat entre un 20% i un 26% inferior a la de Catalunya.
Pel que fa a la velocitat de baixada de les connexions mòbils (3G/4G), en aquest cas són les Illes les que lideren amb una velocitat mitjana de 39Mbps contra els 37Mbps i els 34Mbps del País Valencià. En aquest cas és només el País Valencià el que es troba sota la mitjana espanyola. Una cosa semblant passa amb la velocitat de pujada dels mòbils. Aquest informe corrobora la davallada en velocitat de baixada mòbil mentre que en baixada fixa la davallada no supera el 7,2% ni al País Valencià ni a les Illes ni a Catalunya.
Però on es constata de forma més clara aquesta desigualtat és en la velocitat de pujada d’arxius a través de la banda ampla fixa. Catalunya lidera aquesta categoria amb uns 145Mbps, les illes la segueixen amb 107 Mbps i el País Valencià amb 95Mbps, un 12% i un 35% per sota de Catalunya.
2. La Internet catalanoparlant aguanta el Covid-19.
Malgrat que els hàbits de consum d’Internet han canviat de forma sobtada, amb una demanda molt més intensiva, distribuïda i àmplia que l’habitual, ens trobem molt lluny del col·lapse que vaticinaven les grans operadores estatals (accés a la notícia). Amb un increment del trànsit a les xarxes IP de prop del 40% amb data de 15 de març en ple estat d’alarma, segons les dades d’aquestes mateixes empreses, la velocitat de descàrrega només ha patit una davallada d’entre un 10% i un 15%. Unes dades que corroborarien les xifres aportades per l’Organisme Regulador Europeu de Comunicacions Electròniques (BEREC per les seves sigles en anglès) sobre l’estat de les connexions.
Ara més que mai i basant-nos en dades com les d’aquest informe, la Fundació .cat es reafirma en la seva defensa de la neutralitat de la xarxa. Per neutralitat de la xarxa hem d’entendre l’exigència als proveïdors de serveis d’Internet que es tractin totes les dades que hi circulen en igualtat de condicions, sense discriminació.
El que constata un informe com el que us presentem és que els territoris de parla catalana encara som prou lluny d’assolir uns barems homogenis pel que fa a velocitat de les connexions, però també que en moments de trànsit excepcional la Internet catalanoparlant ha aguantat molt bé la batzegada del Covid-19.
