Notícies > Periodisme pedagògic

Periodisme pedagògic

05 març 2020
Periodisme pedagògic

La informació té un component pedagògic, i aquestes dues iniciatives en són una bona prova.

Vivim en una societat de la informació, diuen, i convivim amb uns mitjans en crisi per les dificultats d’arribar a noves audiències. Canvia la manera com els més joves consumeixen notícies: els canals, les narratives, els enfocaments… Però l’objectiu continua sent el mateix pels més menuts, els joves i els no tan joves: donar-los matèria prima amb què entendre el món i, quan la informació ens afecta directament, per prendre les decisions correctes. Al periodisme el regeix una vocació de servei, però per servir primer ha d’arribar al públic al qual vol interpel·lar. També vivim en un ecosistema pedagògic que de tant es mostra prest a la innovació, no fa fàstics a introduir a les aules nous instruments de difusió de contingut com els podcasts, per posar només un exemple. També hi ha professionals que malden per apropar les noves tecnologies i formes de comunicar als seus alumnes. I de la suma d’aquests dos factors sorgeixen propostes com les de l’InfoK i Nushu.

L’InfoK és un informatiu dirigit a un públic d’entre 8 i 12 anys. Laia Servera, la seva directora, explica a .cat quina és la seva filosofia de treball. Consideren absurd preguntar-se quines notícies agraden als “nens”, com si aquest terme designés un grup homogeni, especímens amb gustos compartits. Cada criatura és un món, constata: “N’hi ha que els interessa tot i n’hi ha que tenen interessos molt específics. De ciència, d’astronomia, literatura… També n’hi ha que passen bastant de tot. Depèn de cada individu, com passa amb els adults”. El que sí creu que cal però, és fer atractiu el contingut, amb gràfiques, amb narratives pròpies del format “youtuber”, que apareguin icones, música o un muntatge atractiu. Però res que impliqui rebaixar els estàndards de la llengua.

No redueixen el nivell del seu lèxic, afirma Servera. L’equip que hi ha darrera de l’InfoK considera que si es substituexen determinades paraules per d’altres que puguin ser més familiars al seu públic no es transmetran termes més complexos i la seva audiència no els incorporarà al seu vocabulari, quelcom que pot suposar un empobriment de la llengua. El que fan, en canvi, és definir les paraules. No les substitueixen: inclouen la definició al costat de la paraula “complicada”. Malgrat que l’InfoK es retransmet per la televisió convencional, on millor funciona és en els canals online. Laia Servera defineix l’informatiu com una “eina pedagògica”: alguns docents el passen als seus alumnes per provar de despertar-los interès per les notícies. El que li dona un component pedagògic evident a la proposta. I no és l’única iniciativa pensada pel periodisme que, de manera accidental, acaba reinventada amb finalitats educatives.

L’Eva Domínguez, periodista especialitzada en tecnologia, té un currículum molt gruixut pel que fa a la producció de continguts per a persones d’edats compreses en la mateixa franja que l’audiència de l’InfoK (8-12 anys). Domínguez va passar del Diario de Barcelona a El Periódico per coordinar El Periódico de l’Estudiant. A finals dels 90, mentre estudiava en el programa de màster de telecomunicacions interactives de la Universitat de Nova York, sorgiria la llavor del que després seria Nushu. Aquest projecte pren el seu nom d’un personatge de ficció, Nushu, un extraterrestre que té com a missió entendre què fan els éssers humans sobre la terra. Utilitzant realitat augmentada, aquest personatge interacciona amb els seus usuaris mitjançant jocs i reptes diversos amb què les criatures aprenen.

Al principi, Nushu era una proposta per a uns mitjans delerosos per trobar noves audiències: el model de negoci era el de vendre’ls la llicència d’ús. Però aquest model no va acabar de funcionar, rememora Domínguez. Els mitjans volien un producte massa personalitzat, el que encaria els costos fins a fer-los inassumibles, cosa que va acabar reorientant Nushu vers l’àmbit docent. L’Agència d’Avaluació Pedagògica finesa s’hi va mostrar interessada i els va recomanar que el projecte incorporés guies pedagògiques. Fet això, van obtenir una certificació pedagògica de Finlàndia, que li va donar accés a ser escollida com una de les cent innovacions educatives del món. Set anys després, Nushu ha pogut seguir endavant pel finançament del gegant de les cerques Google i un grup de pedagogs incondicionals del projecte. A l’informatiu InfoK anomenen “infocaires” (amb el permís dels lingüistes) a aquests fans. I és per incondicionals com aquests i pels que exploren interseccions entre periodisme i pedagogia que l’educació avança a les aules catalanes.