PuntCAT Opina: Trajectòries sociolingüístiques dels adolescents catalans
La publicació de la recerca sobre les trajectòries sociolingüístiques dels joves catalans en la seva transició educativa [1] deixa en evidencia una realitat desagradable: l’ús del català entre els més joves pateix un retrocés, malgrat la creixent institucionalització de la llengua.
L’estudi al que fem referència, es centra en el paper que juga la preadolescencia com a període de canvis en les rutines de socialització lingüística, provocats, en part, per la transició educativa. El salt de la primària a la secundària impacta amb força l’ús del català.
La recerca ha analitzat l’evolució de les tries lingüístiques als àmbits de les relacions amb els amics, el professorat i el consum cultural i mediàtic. Amb una mostra de 1.017 alumnes d’escoles i instituts de secundària de Mataró, l’estudi arriba a la conclusió de que la transició educativa per sé no implica un canvi en les tries lingüístiques, sinó que a més, es necessari un canvi en la composició lingüística i demogràfica del centre educatiu, de forma que és la llengua del ambient la que transforma les preferències idiomàtiques individuals.
Sorprèn veure la caiguda de l’ús del català amb el professorat a tots els segments identificats, però sobretot preocupa que el consum cultural i mediàtic es faci en altres llengües (principalment castellà i amb un creixent espai per l’anglès), en detriment del català. Degut a la importància dels mitjans en la consolidació de la identitat durant aquesta etapa, s’ha de fer un anàlisi profund del seu impacte en el procés de socialització lingüístic i, per descomptat, hem de ser conscients de que l’oferta, en quantitat i qualitat de continguts atractius en català ha de millorar molt i ràpidament.
La part positiva és que encara hi ha molts espais per conquerir i fer que l’ús del català a la quotidianitat tingui una evolució positiva en els propers anys. Música, TV, Internet i altres dispositius tenen un mercat delerós de continguts per consumir. Des de puntCAT, nosaltres ja hi posem el nostre gra de sorra.
[1] Bretxa, Vanessa (2016). “Trajectòries sociolingüístiques en la transició educativa”. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 65, 2016, pàg. 110-125. DOI: 10.2436/20.8030.02.136.
