“Quan vaig quedar-me a l’atur vaig pensar que havia de fer tot allò que no havia pogut fer abans”

La Maria Rosa és de Vilafranca del Penedès, fa 6 anys la caixa d’estalvis on treballava va tancar i es va quedar a l’atur. Sempre li havia agradat la fotografia i escriure, així que, quan es va quedar sense feina, el seu fill li va regalar una càmera digital i li va obrir un bloc. A partir d’aquí, la Maria Rosa va començar la segona etapa de la seva vida, als 61 anys.

La Maria Rosa és de Vilafranca del Penedès, fa 6 anys la caixa d’estalvis on treballava va tancar i es va quedar a l’atur. Sempre li havia agradat la fotografia i escriure, així que, quan es va quedar sense feina, el seu fill li va regalar una càmera digital i li va obrir un bloc. A partir d’aquí, la Maria Rosa va començar la segona etapa de la seva vida, als 61 anys.

Maria Rosa, explica’ns quina és la teva experiència laboral abans de fer el teu primer bloc.

Vaig treballar 40 anys a Caixa Penedès amb diferents càrrecs de responsabilitat. Vaig ser responsable de campanyes promocionals, responsable de campanyes d’estalvi infantil, inspectora, directora de publicitat i comunicació, responsable de publicitat de totes les caixes catalanes a la Confederació de Caixes de Madrid, responsable de dinamització dels centres de gent gran, etc. a més de viatjar contínuament.

Per la meva feina ja tenia contacte amb la tecnologia i era un tema que m’agradava molt.

Comentes que fa 6 anys, quan va desaparèixer Caixa Penedès, et vas quedar a l’atur. Com ho vas viure?

Al principi quedes molt desorientada. Jo creia que no hi havia vida fora del món del treball, però quan vaig quedar-me a l’atur per un ERE (la paraula amable que ens van dir va ser la de “desvinculacions”) vaig pensar que m’havia de reinventar i fer tot allò que no havia pogut fer abans.

Vaig començar fent de voluntària per la llengua, donant classes de català a algunes persones que en volien aprendre. Però m’agradava especialment la fotografia i escriure. El meu fill em va regalar una càmera rèflex i em va obrir un bloc i a partir d’aquí ja he canviat 3 vegades de càmera i he obert 8 blocs a més de ser la responsable de continguts d’altres amb qui hi col·laboro.

Què li aconsellaries a una persona de més de 60 anys que s’hagi quedat a l’atur?

Que si vol treballar que ho faci, però que hi ha un altre món molt agraït. Que no es quedi a casa, que aprofiti per recuperar tot allò que hagi tingut aparcat durant anys, que estudií, que vagi a veure exposicions, que llegeixi, que entri dins del món apassionant dels blocs i de les xarxes socials on podrà aportar les seves vivències, inquietuds i coneixements, que comparteixi el seu temps fent voluntariat, en definitiva que alimenti el seu esperit.

Vas obrir el teu primer bloc amb 61 anys. De quin tema parlava?

El meu primer bloc es deia “lavinyavermella” dedicat a una de les vinyes més boniques del Penedès, que per poc temps a la tardor, es torna d’un color especialment rogent.

Era bàsicament de fotografia de vinyes i a cada post explicava on eren fetes, les varietats, la propietat, la situació, el clima…

Per mi va representar descobrir un món nou, a través del qual em podia expressar i publicar les meves fotos. Em va ajudar a conèixer molta gent d’arreu del món que compartien les mateixes inquietuds que jo.

Sabem que actualment tens altres blocs. Explica’ns quins són i de què tracten.

Actualment tinc 4 blocs propis i col·laboro en dos blocs més.

Mariarosaferre.cat és el meu bloc personal on hi ha imatges dels premis, col·laboracions, publicacions, exposicions, etc. i on hi publico moments viscuts. També estic a facebook, twitter i Instagram.

A cellersdecatalunya.cat visito molts cellers de tot Catalunya i Balears i desprès faig un article amb les fotos que he captat. És una mirada diferent de la que puguin tenir els propietaris. Una mirada des del visitant. En aquest cas també hi ha un facebook, twitter i Instagram que administro.

El bloc Els colors de la vinya el vaig crear únicament per les exposicions “Els colors de la vinya”.

Carrers del Penedès és un bloc per explicar la història de cada carrer del Penedès. Els primers posts son de carrers de Vilafranca. Aquells que hi passem cada dia i que gairebé no ens fixem en el que hi veiem.

També sóc la responsable de continguts de elquartdijous.cat dels companys/es que vàrem plegar de la Caixa. Ens permet estar connectats i veure’ns un cop al mes. També tenim facebook i twitter.

El talent femení és un bloc d’una Associació sense ànim de lucre, per defensar els drets de les dones.

Fins fa poc he sigut la responsable de continguts de dos webs mes, un d’una residència de gent gran i un altre d’un negoci particular. Tot ha sigut a nivell de voluntariat. En el cas de la residència, els feia les fotos i desprès les penjava amb la notícia.

Veiem que en molts dels teus blogs has optat pel domini .cat. Per quin motiu?

Perquè volia que s’identifiquessin amb Catalunya i ho vaig tenir clar des del primer moment. Sóc catalana, escric en català i el domini havia de ser català.

Vas necessitar formació per fer els teus blocs?

No, sóc totalment autodidacte. Primer utilitzava la plataforma blogspot, però ara ja utilitzo wordpress i a base de fer proves i a vegades equivocar-te vas adquirint seguretat. Realment no és difícil i el resultat es molt agraït.

La teva carrera com a fotògrafa és tot un èxit: En 5 anys has guanyat més de 180 premis, has realitzat unes 25 exposicions, una col·lecció de postals. Quins són els teus propers projectes com a fotògrafa?

D’immediat estic treballant en un altre llibre i en una revista sobre el territori en tres idiomes.

Però cada vegada vull formar-me mes. Jo no retoco les meves fotografies, però vull experimentar i aprofundir en la fotografia més creativa i aquest es el nou repte. A més de seguir visitant moltes exposicions, xerrades, conferencies, etc. tot allò que m’aporti nous coneixements i em desperti la meva curiositat.

Com et vas iniciar en el món de la fotografia?

Des de molt petita, ja vaig tenir una càmera a través d’uns punts que sortien a les Xocolates Ollé. S’havien d’enganxar a un àlbum i quan el tenies acabat et regalaven una càmera. Aquella va ser la primera que vaig tenir amb 6-7 anys.

A partir d’aquí vaig anar fent fotos amb càmeres analògiques però tot era molt car i es feia el que es podia.

He viatjat molt, sobre tot he estat 27 vegades a Mèxic i en tots els viatges he aprofitat per captar tot el que podia ser del meu interès.

Desprès, més endavant vaig presidir durant 10 anys l’associació d’empleats (500 persones en aquell moment) d’on treballava i vaig crear premis fotogràfics per fomentar la fotografia, a través del b/n, la diapositiva o en paper.

T’hagués agradat poder dedicar-t’hi abans?

Realment ho he pensat moltes vegades però la vida et porta per camins que en aquell moment has de seguir.

Abans la tecnologia era molt escasa i ara tot és molt més fàcil. Actualment hi ha moltes possibilitat de poder ensenyar el que es fa a través de les xarxes i aixó permet que es vegi a qualsevol lloc del món. Abans era impossible i guanyar-se la vida, suposo que hauria estat difícil. Hi ha gent com la Joana Biarnes, Pilar Aymerich, Xavier Miserachs, Eugeni Forcano, Horacio Seguí que han hagut de lluitar molt per poder treballar be i ser reconeguts.

Actualment faig moltes col·laboracions a nivell de voluntariat. Tinc dos convenis amb dos Ajuntaments del Penedès per la cessió de les meves fotos de forma gratuïta per promocionar el territori. Tinc un àlbum flickr amb 47.800 fotos on line.

Enguany per tercer any consecutiu he tornat a ser fotògrafa col·laboradora de la Festa Major de Vilafranca del Penedès juntament amb 5 companys més. Per tant, i resumint, crec que a cada etapa de la vida li has de dedicar el que pertoca i ara el que faig es gaudir del que més m’agrada i compartir-ho a través de les xarxes.

La fotografia m’ha donat moltes satisfaccions i podria relacionar una llarga llista de temes. Una d’elles però, és haver conegut una professora d’una Universitat del Japó que a través de les meves fotos va conèixer el Penedès i va venir a visitar-me.

Hi ha alguna cosa nova que t’agradaria aprendre en un futur?

Vull seguir formant-me en el món de la tecnologia per aplicar-la a la fotografia, però seguiré sortint gairebé diàriament a captar tot allò que em cridi l’atenció. M’agrada trepitjar el territori i viure diàriament el que passa arreu. Tinc molta curiositat.

Hi ha una història darrere de cada .cat. Entra a lacomunitat.cat i descobreix-ne més. I tu, ja ets .cat?