Notícies > Alternatives pel professorat a les aplicacions que comercialitzen les dades dels usuaris

Alternatives pel professorat a les aplicacions que comercialitzen les dades dels usuaris

13 febrer 2020
Privacitat

Un recull d’aplicatius que no fan un ús comercial de les dades dels seus usuaris.

La innovació pedagògica ha esdevingut un imperatiu a les aules catalanes l’última dècada. Un impuls que, molt sovint, ha acabat esdevenint sinònim de introduir noves tecnologies de forma compulsiva, segons els especialistes. Expertes com la doctora en sociologia i especialista en innovació social digital Liliana Arroyo sostenen que tota innovació ha d’estar supeditada a uns objectius. I és que la tecnologia no és neutra: convé preguntar-nos per a qui està pensada, per evitar exclusions, i també per a què està pensada. Aquesta segona pregunta se la va fer la Fundació Eticas Research & Consulting quan van engegar el projecte Entorns Segurs, una iniciativa orientada a investigar l’ús i la gestió de les dades de l’alumnat als centres educatius barcelonins.

L’entrevista que li vam fer a la directora d’Eticas, Gemma Galdon, ofereix quatre pinzellades de les conclusions a les quals arriben després de la recerca: les eines que es proveeixen des de instàncies oficials, les que han passat el filtre de control per evitar males praxis amb les dades dels alumnes, no s’utilitzen. El que fan molts professors és utilitzar les eines homòlogues gratuïtes, molt més eficients, però que operen sota la màxima “si l’eina és gratuïta és que el producte ets tu”. Aplicatius que fan negoci amb les dades dels usuaris: el que és doblement greu si tenim en compte que estem parlant de dades de menors d’edat. Conscients que de vegades cal provar nous aplicatius, us deixem en aquest article algunes alternatives lliures i de codi obert que no us exposaran ni a vosaltres ni a tercers a un ús èticament qüestionable de les dades que generem quan les emprem.

DuckDuckGo

Quan fem una cerca en cercadors com Google l’aplicatiu emmagatzema dades del codi de país, la llengua triada pel navegador, l’adreça ip i, segons la configuració, l’adreça del domicili, la imatge personal (en cas de tenir-hi un compte) i l’historial web dels seus usuaris, si emprem el seu navegador, entre moltes altres coses. És per aquest motiu que sorgeixen alternatives com el motor de cerca DuckDuckGo, iniciatives que fan de la privacitat marca de la casa. A diferència de Google, aquest cercador no emmagatzema les dades dels seus usuaris i, fins i tot, permet cercar en aplicacions del seu competidor sense deixar-los les nostres dades. Això és possible mitjançant els anomenats bangs, termes amb un signe d’exclamació que delimiten on es vol cercar quelcom. Així, si vols buscar un vídeo a Youtube pots introduir !yt, si vols buscar res a Amazon pots introduir !amazon o si vols fer la cerca amb Google tens !g. L’article de la Viquipèdia en català enumera totes les possibilitats que DuckDuckGo ofereix.

PeerTube

L’equivalent de codi obert a Youtube és PeerTube, una plataforma de vídeo descentralitzada i federada que utilitza tecnologia peer to peer (compartició de igual a igual). Aquest aplicatiu federa instàncies diferents, això és, diferents pàgines web que allotgen vídeos: qui ho vol es pot fer la seva pròpia descarregant-se PeerTube a l’ordinador, però si no es creu necessari es poden utilitzar les d’altres. Quan es puja un vídeo a qualsevol de les instàncies, aquest vídeo passa a estar disponible a tota la resta. Així, de manera distribuïda, es crea un repositori de vídeo descentralitzat en què els usuaris són els amos del contingut que pugen i ningú no fa negoci ni amb les cerques de vídeo ni amb el arxius que puja, com sí fa Youtube inserint publicitat als nostres vídeos. No hi ha un centre de dades: quan algú veu un vídeo es retransmet directament des de la instància on es troba allotjat, i quan més de dues persones visualitzen un vídeo propietat d’una d’elles tots els bits del vídeo es comparteixen entre els usuaris. Una proposta molt suggerent.

PixelFed

Els professors no es poden situar al marge de les tendències, i si hi ha una xarxa social que triomfa entre el jovent aquesta és Instagram. Amb una filosofia semblant a PeerTube, PixelFed ofereix una interfície pràcticament calcada de la del seu competidor propietat de Facebook i un funcionament basat en la idea de les instàncies federades. Qui ho vulgui es pot instal·lar l’aplicatiu, crear una instància pròpia i penjar les seves fotos. Tot plegat sense anuncis, sense que tercers tinguin accés a les nostres dades i, potser el més llaminer, que les fotografies no se’ns mostren seguint els capricis d’un algoritme, sino en ordre cronològic, com els good old days d’Instagram. A més, podem triar si volem que les fotografies es pengin de manera pública o privada, només pels nostres seguidors. Tot avantatges.

Protonmail

Totes aquestes eines requereixen un correu electrònic per registrar-se. I part de l’atractiu de Google és que amb un únic compte pots disposar d’un email i un munt d’eines més com Youtube, Google Translate o Duo, l’equivalent a Skype. L’any 2014, Google va trobar-se al punt de mira per extreure dades dels correus d’estudiants amb finalitats comercials, pel que no sembla que demanar als alumnes que s’hi obrin un compte sigui una bona idea. De totes les alternatives que hi ha, potser una de les més populars és Protonmail. Aquest servei de correu, per començar, no t’exigeix que donis dades personals ni un telèfon mòbil, com si que fa el del gegant de les cerques. Protonmail emmagatzema la mínima quantitat de dades amb la finalitat d’evitar abusos o detectar spam. Però un cop que un correu ha passat aquest filtre, el missatge s’emmagatzema de manera xifrada, de forma que per a ells és tècnicament impossible conèixer-ne el contingut. Gens malament.