“Cal una estratègia de país per tenir Internet a totes les cases, i gent formada per fer-la servir”

La Sònia Moragrega és coordinadora de la Comissió d’Inserció Sociolaboral d’ECAS. En aquesta entrevista parlem de com el procés de digitalització i la bretxa digital afecten la gent que atenen les entitats del tercer sector i el sector social.

Com afecten les desigualtats d’accés i ús regular de les noves tecnologies entre la gent que ateneu al tercer sector?

La bretxa digital està relacionada amb la part social i educativa de les persones. Amb el confinament i la pandèmia, la bretxa digital s’ha agreujat i s’ha fet molt més evident. En pandèmia, els acompanyaments individualitzats els estem fent per Internet, amb videoconferències perquè no es pot fer presencial.

A l’ensenyament ha passat molt. El fet que s’haguessin de seguir les classes en línia va fer que molts alumnes no poguessin seguir les classes amb normalitat. Hi ha un biaix en l’accés en diversos col·lectius.

Quins col·lectius s’han vist més perjudicats per aquesta situació?

Per una banda, els estudiants, que la pandèmia ens va enganxar sense estar del tot preparat el sistema d’ensenyament. Però també les persones grans que tenen un biaix d’ús de les noves tecnologies. A banda, aquesta pandèmia ha afectat també molt les persones vulnerables que necessitaven comunicar-se amb l’administració per demanar alguna ajuda o fer qualsevol altre tràmit.

Les entitats que ens dediquem a l’acompanyament en temes d’inserció i orientació laboral hem vist un problema clar de bretxa digital. Hi ha col·lectius que tenen una dificultat evident d’ús i accés a programes en línia per cercar feina. Per arribar a aquests col·lectius hem de generar diversitat d’estratègies.

Heu detectat molts problemes per part de la ciutadania a l’hora de tramitar l’Ingrés Mínim Vital.

És una ajuda que s’ha de tramitar de manera electrònica, i que va dirigida a un col·lectiu vulnerable, de manera que afecta directament al problema de la bretxa digital. Per tant, ha suposat una dificultat molt greu d’accés a aquest Ingrés.

En concret, es pot demanar amb signatura digital o bé a través d’un formulari a un portal web. Si descartem la signatura digital, que és complicada d’aconseguir i molt poca gent disposa, només queda el formulari. Aquest formulari el gestiona una empresa externa, de manera que va tot més lent i el procés s’allarga una mitjana de quatre mesos. Imagina’t què són quatre mesos sense cobrar per a una persona que demana l’Ingrés Mínim Vital.

Jo entenc la bretxa digital com la desigualtat entre grups de població en l’accés i en la capacitació mínima per moure’s en el món digital. Ha faltat formació.

Estem parlant de dos tipus de dificultats: d’ús i d’accés. Què volem dir?

Podem trobar els dos problemes junts o bé per separat. Hi ha població que no hi té capacitat d’accedir des del domicili principal per manca de recursos; i aquí s’hi ha treballat molt des de diverses vies per revertir aquesta situació. Com que gairebé tothom té un mòbil, ara és una mica més fàcil. Cal una estratègia de país per tenir Internet a totes les cases, i gent formada per fer-la servir.

El que no és tan simple és acabar amb la bretxa d’ús digital. Cal un pla concret de millora dels usos que la gent fa del fet digital. Hi ha massa gent per a qui fer un tràmit en línia o demanar hora al metge per Internet és tot un problema.

Jo entenc la bretxa digital com la desigualtat entre grups de població en l’accés i en la capacitació mínima per moure’s en el món digital. Ha faltat formació. Les entitats estem potser més bolcades en això, a través de l’alfabetització digital, que ha de ser transversal per poder actuar.

Què són els Next Generation i quina oportunitat desperten?

Es tracta d’una estructura de finançament que vindrà dels Fons Socials Europeus per donar resposta a la crisi econòmica vinculada a la situació de pandèmia. Els fons arribaran a l’Estat, i a partir els seus ministeris s’organitzen diversos programes de recuperació de l’ocupació i de l’economia.

Aquí s’obren diverses oportunitats. Esperem que serveixin per crear més llocs de feina a les anomenades economies verda, blava, digital i de les cures. La recuperació del país ha d’anar lligada a la creació de nous llocs de feina vinculats a les economies del futur.

Pel que fa a la digitalització, és una de les economies en què veiem que s’apostarà més a partir d’ara, i que pot generar més ocupació i valor afegit.

Des de ECAS estem gestant de fa un temps un projecte de digitalització des processos que fem servir amb les persones que orientem i assessorem en temes laborals. Amb la intenció de substituir la part més presencial del procés d’orientació i inserció sempre que la situació de la persona així ho permeti.