Notícies > Ciberdones, les àvies de la Internet Catalana es canvien de casa

Ciberdones, les àvies de la Internet Catalana es canvien de casa

11 novembre 2020

La periodista Mercè Molist. FONT: mercemolist.net

TEXT: Mercè Molist

En un racó ombrívol de la Internet es reuneixen, des de fa 23 anys, un grup de 65 dones per parlar de les seves coses. Tenen en comú que van entrar a Internet molt d’hora, als anys noranta, quan la proporció entre homes i dones era de nou a una i venia de gust fer pinya amb altres representants de la minsa Internet femenina. Amb el temps, les trobades i converses s’han espaiat molt, però l’esperit segueix ben viu.

Funcionàries, polítiques, escriptores, biòlogues, traductores, informàtiques, investigadores… Es diuen a elles mateixes les Ciberdones i es comuniquen a través d’una llista de correu perquè quan van néixer, el 1997, no existien les xarxes socials. Llavors solien trobar-se un cop l’any per celebrar el Dia de la Dona amb un dinar, però ja fa temps que aquesta tradició s’ha esvaït. Queda la llista de correu per fer petar la xerrada de tant en tant.

Avui el grup també té una plana a Facebook i acaba de traslladar la llista de correu a GoogleGroups. Ni una Ciberdona s’ha esborrat amb el canvi i és que tenen un sentiment de pertinença que amb els anys ha fet arrels profundes.

És el cas de la Maria Darós, que va conèixer el grup arran d’una entrevista que van fer a les Ciberdones a Catalunya Ràdio el 1998, i s’hi va apuntar “perquè necessitava companyia, estava tele-treballant sola a casa. Després he fet molt bones amistats i quan les trobo en persona em sento dins un clima de confiança”. També l’Olga Cuevas va sentir la ràdio: “Apuntar-me va significar aprendre coses noves a tots nivells i conèixer dones d’altres llocs i de perfils molt diferents. M’agrada sentir-me part del grup, i contribuir a mantenir-lo viu”.

Joana Serra diu: “Em permet estar en contacte virtual amb altres dones amb qui compartim interessos, com si tingués una amiga prop de mi”. Marta Piqueras, una de les més joves, veu les Ciberdones com un grup de “pioneres i no voldria deixar d’estar entre totes aquestes heroïnes de les quals puc aprendre tant”. Fina Soler va entrar al grup per la seva filla Laia: “M’hi vaig afegir per curiositat de conèixer la visió del món de dones molt més joves que jo. Quan s’ha fet alguna trobada, sempre hi ha hagut sintonia i ha sigut agradable”.

En totes respira aquest sentiment de pertinença forjat en 23 anys, amb les mil converses a la llista i els esdeveniments comuns, com la partença d’una de les seves contertulianes més actives, Montse Gurguí, que va deixar al grup la imatge dels núvols que li agradava tant fotografiar. Estampes de la vida i la mort, del tarannà d’un grup humà com qualsevol altre a Internet, anomenat les Ciberdones

Subscriu-te al butlletí

Subscriu-te al butlletí de la Fundació .cat per rebre les últimes notícies al teu correu.

Notícies relacionades