“El .cat és un signe d’identitat i l’hem de veure com un pas cap a la normalització del nostre país”

L’Antoni Palmarola té 66 anys i viu a Barcelona. En un viatge a Donostia va topar-se amb el carrer 31 d’agost i es va preguntar si totes les dates del calendaris tindrien el seu carrer en algun lloc del món. Quatre anys més tard va crear cronovies.cat, un web on recopila totes les plaques de carrers amb nom de data i n’explica la seva referència històrica.

Com va néixer el projecte cronovies.cat?

El web el vaig crear l’any 2008, però la col·lecció de carrers la vaig iniciar el 2004 quan vaig veure la placa del 31 d’agost passejant per Donostia. Em vaig preguntar si totes les dates del calendari tindrien placa en algun lloc del món. En iniciar la seva divulgació, un germà em va fer veure que Màrius Serra, des de l’Avui, havia demanat a la gent noms de carrers amb nom de data i la seva població. Vaig contactar amb ell i li vaig acceptar el suggeriment d’anomenar Cronovies el web. D’aquesta forma, d’un carrer amb nom de data en diem cronovia i del calendari de carrers, carrendari.

Què hi podem trobar a cronovies.cat?

Més de 1900 fotos de cronovies de les 366 dates del carrendari. Cada cronovia té el seu enllaç a Google Maps per mostrar la ubicació exacte i en cada data s’explica, si ho he arribat a obtenir, el perquè de la commemoració de la placa. Alhora, també hi he incorporat carrers amb noms de mesos, de dies de la setmana i d’estacions de l’any. Una altra particularitat és que hi són totes les de Catalunya. Les bases de dades de carrers de Catalunya de l’INE i de l’ICGC em van servir de punt de partida per a la seva consecució. Les poques que hi falten o bé no tenen placa, o són de les noves referides a l’1-O que encara no he tingut l’oportunitat de fotografiar. Cronovies, també té un blog i una part estadística.

Veiem que hi ha carrers de tot el món. Compta amb col·laborador per trobar aquestes plaques?

Efectivament, hi ha cronovies de 49 països, però ha estat una fita que s’ha arribat a aconseguir per la col·laboració de molta gent. Quan viatjo sempre em preparo quines cronovies puc trobar i, de fet, n’he incorporat un percentatge molt alt però hi ha col·laboradors habituals que ho tenen força present i que els agraeixo de tot cor que hi pensin. Moltes les he demanat als Ajuntaments que en la seva majoria s’han brindat a aportar-les. Hauria d’esmentar Nicodos, un col·laborador argentí, que me n’ha enviat més de 450 i, també, que el carrendari es va completar per la complicitat que es va establir amb una organització juvenil francesa, amb arrels a tota Europa, que volia fer una exposició d’una foto de cada dia de l’any. Vàrem fer intercanvi i ells tenien més facilitat per mobilitzar gent per trobar les dates que mancaven.

Tenia formació d’informàtica abans de fer els webs? Quan en va aprendre?

Des de jove he treballat d’informàtic però mai fent pàgines web. Ho vaig veure com una distracció quan em vaig jubilar.

Molta gent fa servir les xarxes socials per crear perfil pel seus projectes. Ja sigui una pàgina de Facebook, Instagram o Flickr, entre d’altres. Per què va optar per fer un projecte web?

Tenia clar que una col·lecció de fotos de plaques de carrer en el meu ordinador, no lluïa gaire. Havia de visualitzar-la. Podia penjar les fotos a Flickr però per contemplar la col·lecció com un calendari no semblava el més adient. Així que vaig creure que una pàgina web era el camí més idoni.

Sabem que també gestiona el web palmarola.cat, què hi podem trobar aquí?

Palmarola.cat és un web al voltant de tot el que fa referència del meu cognom. Parlo dels possibles orígens del cognom, d’arbres genealògics, d’indrets que el porten de nom, de personatges amb aquest cognom que han tingut alguna rellevància i de coses que el porten com a marca.

Té pensat obrir algun web més?

Sí. Més lúdic, potser. Però, de moment, prefereixo no destapar-ho.

Per què va triar el domini .cat per als seus webs?

És el nostre. És un signe d’identitat i ho hem de veure com un pas cap a la normalització del nostre país. Hem de fer servir les eines que se’ns posa a l’abast com a mostra d’implicació per avençar. Sense cap mena de complexos.

Veig que també tens un compte de correu amb domini .cat. Què va fer decidir-te a canviar-te a un correu .cat?

La il·lusió i l’orgull de poder presumir d’un signe propi de país. Donar a conèixer que vius en un carrer concret, potser no ens diu gran cosa; que vius a Sants, o a Gràcia, o que ets bagenc, per posar alguns exemples a l’atzar, a molts els enorgulleix ja que ha estat on han viscut una part important de la seva vida arribant a estimar la seva gent i els seus costums. Tenia una adreça de l’operadora de l’època i, la identificació, era efectiva però aliena. Un .cat m’oferia el plus de pertinença i, alhora, em garantia les mateixes prestacions. No en vaig tenir cap dubte, ja fa més de 12 anys.

Hi ha una història darrera de cada .cat. Entra a lacomunitat.cat i descobreix-ne més. I tu, ja ets .cat?