Ensenyament digital, tema del mes de desembre

L’era de la pandèmia ha accelerat la introducció de les noves tecnologies a les aules del nostre país. La digitalització de les aules, que potser abans de la crisi sanitària era encara una aposta a fer, o una aposta pendent, ara esdevé una necessitat per a les comunitats educatives. La presencialitat pot ser un problema i cal assegurar que tot l’alumnat pot seguir les classes des de casa, sigui quina sigui la posició econòmica de la família.

Els docents tenen a l’abast un ampli ventall de recursos digitals disponibles per descarregar i poder fer servir a les seves classes. Des del llistat que posa a disposició la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya al seu web, passant per la selecció de recursos de la Xtec a Google Sites, per finalitzar amb Merlí, un catàleg de recursos educatius digitals desenvolupat pel Departament d’Ensenyament.

Robòtica i ensenyament
La robòtica i la programació són dues habilitats cada vegada més presents als àmbits educatius i, per tant, marcaran decisivament el mercat laboral del segle XXI. En aquesta línia, la robòtica educativa és un sistema d’aprenentatge que es pot aplicar a qualsevol disciplina de l’ensenyament i que usa els robots i la programació com a fil conductor.

Són una eina eficaç per a la resolució de problemes de qualsevol mena, requereixen de l’alumne un treball mental abstracte en què ha de descobrir quina és la millor opció per, per exemple, salvar un obstacle. El ventall d’opcions i de dificultat dels exercicis és amplíssim, i respon a les necessitats i objectius de cadascuna de les etapes de l’aprenentatge de l’alumne.

Dubtes i pors
En l’era de la informació i d’Internet, nens i adults necessitem eines per fer un ús responsable de la xarxa. A la galàxia Internet hi ha sobreinformació i falses notícies; però també és un instrument valuós de treball, d’oci, de formació i, de fet, un instrument per (gairebé) qualsevol cosa que ens passi pel cap. Ara bé, per a algunes persones com ara els menors d’edat, Internet pot ser un problema relacionat amb l’addicció o la desconnexió progressiva del món físic i real a través de la creació d’identitats digitals.

Per als adolescents i joves, les xarxes socials són un espai principal i de consens en què es relacionen sexoafectivament i, massa sovint, on apareixen com a reproductores i potenciadores de les violències masclistes. Les xarxes acostumen a ser el seu aparador social i, sovint, també aparador de la seva pròpia hiperexposició i sexualització. Aquesta hiperexposició pot desencadenar processos d’ansietat i d’addicció al mòbil.

Ara bé, tot i que els perills són reals i cal educar la canalla per tal d’evitar aquests episodis, els avantatges per a l’educació que aporten els telèfons intel·ligents haurien de fer superar les nostres pors i esprémer al màxim el què la tecnologia ofereix a alumnes i professorat. La llista d’activitats formatives que podem dur a terme amb un mòbil és inacabable.

Cal digitalitzar les escoles a marxes forçades o ja hi havia abans de la pandèmia una xarxa bàsica d’ordinadors, tauletes i altres recursos que permetin un ensenyament sovint a distància i molt depenent dels recursos tecnològics? Estem obligant la canalla a què passi encara més temps pendents d’una pantalla? Quanta part de desconeixement i quanta de pors justificades tenen els adults vers l’ús que fan joves i adolescents d’Internet i les xarxes?

Aquestes i altres preguntes seran les que ens formularem, i mirarem de respondre, durant el mes de desembre al web de la Fundació .cat.