Notícies > Parlen els governs: quins han estat i quins són els reptes pel que fa a la gestió de dades en temps de Covid-19?

Parlen els governs: quins han estat i quins són els reptes pel que fa a la gestió de dades en temps de Covid-19?

19 maig 2020

Preguntem a les administracions valenciana, balear i catalana pels reptes amb els quals han topat en la gestió de dades personals en temps de pandèmia. Això és el que ens han contestat.

El passat dijous 14, amb la mirada posada al 17 de maig, dia de la societat de la informació, la Fundació .cat va organitzar un debat sobre els reptes d’administracions, empreses i activistes pel que fa a la gestió de dades personals en temps de pandèmia. Vam comptar amb un panell de luxe: la directora d’Xnet Simona Levi, Nuria Oliver, cap científica de dades de DataPop Alliance; i l’ex director general de l’àrea digital i de tecnologia del govern Balear, Benjamí Villoslada. A grans trets, tots tres van debatre sobre els dilemes que subjauen a l’ús de dades per part de les solucions tecnològiques que han sorgit per fer front al col·lapse del sistema sanitari, des d’aplicacions amb què geolocalitzar-te fins a eines d’autodiagnosi. Es van considerar els límits i oportunitats del reglament europeu que preval en aquest cas i es van comparar iniciatives d’altres països i els seus respectius marcs legals. També hi va haver espai per discutir sobre propostes que s’han debatut els últims mesos. Podeu recuperar la conversa sencera aquí:


Per tal d’implicar els governs de tres dels territoris de parla catalana en aquesta discussió vam dirigir-los unes preguntes. Això és el que ens van contestar:

Ana Berenguer, Directora general d’Anàlisi i Polítiques Públiques de la Generalitat valenciana i responsable de l’Estratègia en Intel·ligencia Artificial.

Una de les principals línies de treball de la Generalitat valenciana —prèvia a la irrupció de la crisi sanitària provocada pel coronavirus— és l’aposta decidida per l’anàlisi de dades i l’impuls de la Intel·ligència Artificial (IA), en paral·lel a les estratègies de renovació tecnològica i digitalització. L’Estratègia de IA de la Comunitat Valenciana, presentada l’any passat, contempla com a objectiu principal aprofitar i promoure el coneixement relacionat amb el big data per posar-lo al servei de la millora de les condicions de vida de la ciutadania.

I això és precisament el que s’ha fet aplicat a l’escenari actual conseqüència de la Covid-19. La irrupció de la malaltia és una (desgraciada) oportunitat per integrar la IA i la gestió de dades com una eina més d’ajuda en la presa de decisions relacionades amb la protecció de la salut. La Generalitat, a través de la seua comissionada per a l’Estratègia Valenciana per a la Intel·ligència Artificial, Nuria Oliver, ha posat en marxa iniciatives com l’anàlisi de mobilitat a partir de telefonia mòbil Data Science For COVID-19 o l’enquesta Covid19Impact que analitza, entre altres aspectes, el comportament de la ciutadania en relació amb la malaltia.

Tota la informació obtinguda en aquests treballs s’ha anat incorporant al quadre de comandament de la pandèmia —junt amb les dades clíniques, assistencials, epidemiològiques, etc.— que està servint de base per a la gestió de la crisi per part de la Generalitat.

Ramon Roca, Director General de Modernització i Administració Digital del Govern de les Illes Balears.

Al llarg d’aquestes setmanes de convivència amb la Covid-19 a l’administració pública ens hem hagut d’enfrontar amb diferents reptes en relació a les dades. El primer relatiu al seu suport. El teletreball sempre ha estat una entel·lèquia a l’administració pública amb la gran barrera de la necessitat de treballar amb el suport del paper. Fins i tot en el cas de disposar de tramitació electrònica sempre faltava algun paper imprescindible per tenir a les mans. La necessitat de donar continuitat a l’administració desde casa ha mostrat tres coses. La primera és que la majoria de barreres no eren tècniques sino culturals, la segona que una administració amb zero papers és possible i la tercera és que els dispositius mòbils utilitzats no han de ser propietat de l’administració a la força. Un balanç entre seguretat i practicitat complicat però necessari.

Pel que fa a la seguretat, aquests dies s’ha hagut d’estar molt alerta als ciberatacs, ja que l’administració (i les empreses) van obrir nous sistemes poc explorats com l’accés remot a aplicacions o les eines de vídeoconferència, algunes de les quals es van mostrar poc segures.

Un aspecte important a gestionar en aquesta difícil situació és equilibrar la necessitat de donar servei d’accés a dades, tràmits i procediments i la seguretat. Per una banda, s’han hagut d’obrir les portes de bat a bat, ja que només estaven entre-obertes, i per l’altra s’ha donat validesa a procediments que fins ara tenien un encaix complicat a la nostra ordenació, com per exemple els plens telemàtics.

A nivell sanitari han aparegut diverses iniciatives que han mostrat que els sistemes d’informació són ara mateix un pilar molt important en la lluita contra aquesta pandèmia. Aplicatius de contact tracing com el DP-3T es troben ara mateix sobre la taula a nivell europeu, estatal i autonòmic com a eines fonamentals i bàsiques. El model europeu advoca per conjugar eficiència amb l’anonimat, la seguretat i el no intrusisme en la privacitat. Aquest model, iniciat a Europa, és el model que estan adoptant també gegants com Google i Apple per lluitar contra aquesta pandèmia. La tecnologia permet quadricular el cercle i facilitar un sistema segur, eficient i que respecti la privacitat a canvi de demanar una important col·laboració ciutadana. És, podriem dir, un sistema adult per a adults.

Un altre repte important amb el que ens enfrontem és l’aplicació de la intel·ligència artificial al diagnòstic o valoració d’aquesta enfermetat fent ús de dades clíniques. En aquest aspecte queda molt per recòrrer i serà necessària la col·laboració internacional per crear grans projectes que apliquin aquesta tecnologia de forma exitosa. Inicialment el primer requeriment, la primera gran necessitat serà disposar d’un big data amb un gran abast que permeti analitzar aquestes dades. Un repte important i necessari, on la seguretat, la privacitat i les dades prenen protagonisme.

Departament de Políques Digitals (PDA) de la Generalitat catalana.

  • El Govern de la Generalitat, a través del Departament de Políques Digitals (PDA), ve treballant un model d’aprofitament extensiu de les dades per afavorir la millor digitalització possible i uns serveis públics eficients i efectius, però alineat amb els drets fonamentals que suposen les bases de la construcció europea. L’anomenat “tercer model”.
  • Aquestes polítiques ja s’han anat treballant des de PDA durant la legislatura anterior (carta de DiDeures, Model de govern de la Dada, Organització de protecció de dades, IdentiCAT, Ciberseguretat, etc.).
  • En aquests moments de pandèmia és quan amb més intensitat s’ha d’aplicar aquesta filosofia d’aprofitar les dades per lluitar contra la Covid-19 respectant al màxim els drets dels ciutadans.

 

Sobre CONFINAPP, l’app del Departament: Confinapp s’ha creat per donar un servei a la ciutadania durant el confinament i postconfinament. Pel que fa a la protecció de dades cal destacar:

 

  • En l’aplicació en si mateixa, no es demana cap dada de caràcter personal, per tant, no hi ha un tractament de dades personals (en l’aplicació en si mateixa no, però sí en la funcionalitat de certificats, per matisar-ho i no dir-ho de manera tan rotunda).
  • De manera voluntària es pot donar d’alta un perfil d’usuari que no recull dades de caràcter personal.
  • Es fa explotació estadística de les dades obtingudes: tipologia de perfils, resultats d’enquestes, resultat del test de velocitat i certificat autoresponsable de desplaçament.
  • Pel que fa al certificat autoresponsable, sí es demanen dades de caràcter personal, les que es sol·liciten al formulari. Aquestes dades:
    • Es guarden al núvol per facilitar que l’usuari no hagi d’omplir cada cop les seves dades, millorant així l’experiència d’usuari.
    • No hi ha cap altre tractament derivat d’aquestes dades personals.
    • Les dades es tracten de manera anonimitzada per a la seva explotació estadística: certificats sol·licitats, motiu del desplaçament, etc.
  • L’aplicació no disposa d’un servei de localització.
  • Confinapp ha estat concebuda sota una sèrie de principis rectors: donar resposta a un interès general, coresponsabilitat, transparència, anonimitació de dades per crear relació de confiança entre l’Administració i la ciutadania.