Informe sobre la connectivitat
Anàlisi de la situació general de la connectivitat a Internet i la degradació provocada per la pandèmia de la Covid-19 a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià
Anàlisi de la situació general de la connectivitat a Internet i la degradació provocada per la pandèmia de la Covid-19 a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià
Aquest informe analitza el rendiment de les connexions a Internet de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià durant els primers mesos de 2020. El seu objectiu és veure i comparar com han estat aquestes connexions als territoris de parla catalana i com s’han vist afectades a partir de l’arribada de la pandèmia de la Covid-19 i els confinaments que ha comportat.
Les dades s’han obtingut fruit d’un acord de col·laboració amb Ookla, una de les empreses líders mundials a nivell de verificació de connectivitat i anàlisi de dades sobre rendiment a Internet.
La capacitat que té una connexió per portar dades des d’Internet cap a l’equip que les sol·liciti.
La capacitat que té una connexió per a enviar dades des d’un equip cap a Internet.
El temps que triga un paquet de dades a arribar al servidor que realitza la prova de velocitat.
Com més alta sigui la xifra millor és la connectivitat i més elevada la velocitat de descàrrega.
Actualment Catalunya gaudeix de la millor velocitat de baixada d’entre aquests tres territoris, amb una mitjana de gairebé 150 Mbps, la qual és comparable a la dels països Europeus amb millors serveis de banda ampla (per exemple Suïssa) i superior a la mitjana espanyola (129 Mbps). Des de principis del mes de març, coincidint amb el diagnòstic dels primers casos de coronavirus, s’inicia un procés d’alentiment generalitzat de la velocitat de baixada de les connexions a Balears, País Valencià i Catalunya.
A l’arribada de la pandèmia, Catalunya és el territori que ha sofert la caiguda més gran a nivell de velocitat de descàrrega, seguit del País Valencià. Per la seva banda, les Illes resisteixen força bé l’estat d’alarma, amb una caiguda inferior al 4% a partir del confinament total.
Just abans que s’iniciés la pandèmia, les Illes Balears gaudien de la millor connexió mòbil pel que fa a la baixada de dades, amb una velocitat mitjana de 39 Mbps. Les Illes Balears és la que manté la velocitat de baixada més alta durant l’estat d’alarma i de confinament total, amb un comportament temporal gairebé idèntic al de Suïssa, tot i que amb velocitats de baixada un 40% inferiors.
El territori més damnificat durant la primera fase de l’estat d’alarma i confinament parcial és, una vegada més, el País Valencià. Tot i això, aquesta tendència canvia d’entrar en el període de confinament total, la qual cosa corregeix parcialment la situació en passar a ser el territori menys afectat en mitjana.
Com més alta sigui la xifra millor és la connectivitat i més elevada la velocitat de pujada.
Si ens centrem en la velocitat de baixada des del gener, Catalunya gaudeix de la millor velocitat, amb una mitjana de 145 Mbps, seguit per Illes Balears i País Valencià.
A partir de l’arribada de la pandèmia, el País Valencià és el que té una caiguda de velocitat de pujada més gran, seguida de Catalunya.
Si examinem la mitjana de les velocitats de pujada veiem que les Illes Balears és el territori amb una millor dada (12,77 Mbps), un pel per sobre de Catalunya.
L’impacte més fort té lloc al País Valencià i a les Illes Balears a l’inici de l’estat d’alarma. A Catalunya aquesta tendència arriba un cop ja s’ha iniciat aquesta declaració i ho fa de forma més suau que en els altres dos territoris.
Aquesta és present en qualsevol connexió. Cada operació que es faci dins d’una xarxa, incorpora una latència.
A termes generals, des de gener Catalunya és dels tres territoris estudiats el que té els millors resultats de connectivitat quant a latència, essent un 21,7% menor a nivell fix i 15,2% menor a nivell mòbil que la mitjana d’España.
A l’arribada de la pandèmia, la latència de les connexions fixes té un patró comú d’empitjorament generalitzat a l’inici del confinament parcial, per després passar a mantenir-se estable o millorar.
La variabilitat de la latència mòbil entre les Illes Balears i el País Valencià és poc destacable des de gener, ja que només representa 0,16 ms.
Ja a l’època de la pandèmia, mentre a les Illes sembla que millorin la seva latència mòbil amb el confinament (valors amb tendència lleugerament a la baixa), a Catalunya empitjora progressivament durant el mateix període. Per altra banda, el País Valencià segueix la que sembla tendència a España, amb un pic de latència durant el confinament parcial, per moderar-se ràpidament quan s’entra al confinament total.