La domòtica de les dades

L’Internet de les coses és el nom que rep la xarxa d’aparells i dispositius intel·ligents, capaços d’enviar informació a una xarxa sense intervenció humana. Es calcula que 20 mil milions d’objectes ja en formen part.

En un minut s’envien, a tot el món, 200 milions de correus electrònics; es fan 4 milions de cerques a Google i es realitzen 7.000 compres a Amazon. La quantitat d’informació i dades que enviem, de manera conscient o inconscient, és immensa.

El Big data, dades massives, o megadades, permet gestionar la quantitat ingent d’informació que es genera diàriament Internet. Aquest tractament de dades resulta beneficiós per a la recerca científica o mèdica; però també representa un risc per a la privacitat, arribant a causar discriminacions en alguns ciutadans.

A les mans de les empreses interessades, certes dades personals i privades sobre el nostre dia a dia i la nostra rutina poden servir per acabar d’afinar la publicitat que rebem; però també poden tenir implicacions en altres aspectes més greus com ara rebre o no un crèdit, contractar o no una assegurança o ser escollits o no per a una feina.

Sembla que aquests avanços tecnològics ens han passat per sobre sense quasi adonar-nos. De sobte, tenim una nevera intel·ligent, un raspall de dents intel·ligent, però també una torradora, o una cafetera intel·ligents, una aspiradora automàtica, un sistema d’aire condicionat que sap quan som a casa, o quan cal escalfar la llar, o un sistema d’alarma i seguretat instal·lat.

Aquests dies de consumisme desfermat a causa de les ofertes típiques del Black Friday, alguns aparells es vendran com a xurros, sigui a les botigues tradicionals o mitjançant el comerç electrònic, controlat per plataformes com Amazon. Un d’aquests productes serà, per exemple, els robots aspiradors, que des que van entrar al mercat l’any 2002 ja han venut milions d’unitats.

La moderna tecnologia de navegació d’aquests aparells els permet tornar a la seva base per carregar-se quan es queda sense bateria i optimitzar el seu recorregut per ser més eficient. Alhora, les versions més sofisticades incorporen ja càmeres per evitar obstacles i sensors que mapegen l’espai. Capten dades sobre l’espai de la llar, registres de temperatura, horaris d’entrada i sortida dels seus habitants…

Jordi Vitrià, professor del Departament de Matemàtiques i Informàtica de la UB va parlar clar sobre la capacitat de control de les màquines, al reportatge ‘Tot el que sabem de tu’, emès al programa 30 minuts de tv3 a principis de novembre: “El fet que les màquines ens manipulin no és una hipòtesi, és una certesa”. “Només cal que la màquina ens conegui una mica millor del que ens coneixem nosaltres mateixos”.

“Ens hem de preguntar per què una assegurança pot abaixar el preu si tens una aplicació que registra si camines poc o molt. És informació rellevant per a ells, perquè si demostres que tens hàbits de vida saludables, el risc de la pòlissa serà més baix”.

El problema agreujat arriba quan totes aquestes empreses que tenen dades personals dels seus usuaris, les comencen a creuar. Caldrà regulació al respecte i una presa de consciència més decidida per part dels usuaris a l’hora de compartir o no dades i informacions privades. L’opinió dels experts va per la mateixa línia: no valorem prou el preu que tenen les nostres dades.