Les dades i la pandèmia de coronavirus

Finalitzem el mes de novembre, el mes dedicat a les dades, amb una recomanació. Es tracta d’un article escrit a quatre mans per la periodista especialitzada en TIC Karma Peiró, i Ricardo Baeza-Yates, que és Ph.D. en Ciència de la Computació i director de Ciència de Dades de Northeastern University a Silicon Valley.

Amb el nom ‘Set lliçons per a lluitar amb les dades d’una pandèmia’, els autors enumeren allò que no s’ha fet prou bé en el que respecta a la pandèmia i el tractament i comunicació de les dades. Tal com asseguren, “la mesura democràtica d’un país es mesura per la transparència de les seves dades”. A continuació presentem un petit resum de cadascuna, i us emplacem a consultar l’article original fent clic sobre el títol.

1. Errors en la recollida de dades: Sense dades no es pot entendre com està progressant la pandèmia, però sense saber com s’han obtingut tampoc.

2. Imprecisió en les dades: Qualsevol anàlisi és imprecisa i qualsevol conclusió ha de ser considerada amb molta cura.

3. Caos per comptabilitzar les morts: Quin és el motiu de defunció si una persona tenia una malaltia prèvia i mor de COVID-19?

4. Les paradoxes temporals: La pandèmia és un procés molt dinàmic que depèn de molts factors, començant per l’educació cívica.

5. La importància de la transparència: La transparència de les dades és un reflex del nivell de democràcia de cada govern i de la confiança dels ciutadans. Ocultar dades només genera desconfiança i problemes polítics.

6. La privacitat en temps de pandèmia: És la privacitat de les dades el preu que hem de pagar per a sobreviure a una pandèmia?

7. L’obsessió per comparar-se: Si els criteris són diferents d’un país a un altre, és molt difícil comparar-los, encara que mesurin el mateix.