Marc Lesan: “A Internet ens falta contingut marroner en català”

Parlem amb Marc Lesan, un jove barceloní de 19 anys que s’ha erigit com una de les veus emergents entre els creadors de contingut en català a Internet.

Parla’ns de tu.

Tinc 19 anys i he viscut gairebé tota la meva vida a Nou Barris, Barcelona. Jo era el típic que feia gracietes a l’institut i vaig pensar que seria bona idea exportar-les a Internet. M’he criat en la cultura d’Internet, des dels tres anys que he tingut ordinador perquè el meu pare i el meu tiet són molt frikis, i és per això que vaig fer el salt al contingut online, a Youtube. Vaig començar amb alguns sketchos en castellà fins que l’abril del 2020, en plena quarentena, em trobava al sofà veient el Zona Zapping i em vaig preguntar: “Quina puta merda és aquesta?”. Va ser aleshores quan vaig decidir fer un vídeo on explicava que per coses com aquesta els joves parlaven cada cop menys català, cosa que es nota amb el contingut que circula a Internet. A partir d’aquí vaig descobrir la bombolla del català a Internet.

Però tu abans produïes contingut en castellà, no?

Mentre feia aquell vídeo vaig reflexionar, vaig pensar que potser era un hipòcrita perquè em queixava del poc contingut en català que hi ha a Internet mentre que jo a les meves xarxes no hi contribuïa gaire perquè gairebé tot el que penjava era en castellà. Entre això i que després em va contactar en Bru Esteve per dir-me que em volien fitxar pel Canal Malaia, em vaig plantejar fer un canvi. I ara em dedico a produir contingut audiovisual en català.

Què veies tu abans de ser creador de contingut a les xarxes?

Veia el K3 a casa la iaia, o el 3XL, quan em deixava la iaia, alguns vídeos de Youtube… Tot el que veia a la tele era en català, amb l’excepció d’alguna sèrie que sí que veia en castellà perquè ja no la feien aleshores, com em va passar amb Shin Chan, però a Internet tot el que consumia era en anglès o castellà. Ha estat molt difícil trobar alguna cosa en català per mi, a part del JClic.

Quins són els teus referents, en general?

De petit mirava Wismichu, Auronplay… I un referent que em va marcar molt i que crec que tindré de per vida són els Vengamonjas, amb els quals he tingut el plaer de fer un treballet. Vaig flipar quan m’ho van oferir, perquè sóc el seu fanboy. Ells eren el meu principal referent castellanoparlant. Però sí és veritat que la major part del contingut que consumeixo és en anglès. Això és un retrat de com el fet que tot estigui més interconnectat ha deixat en desavantatge les llengües més petites.

Quins són aquests referents en anglès?

Un noi que es diu Jay Foreman, que fa uns vídeos didàctics molt graciosos. És a qui més m’intento assemblar. I després un paio que es diu Pyrocinical que també em sembla bastant graciós.

I els de la comunitat catalana?

Des que sóc en aquesta bombolla del món audiovisual a Twitter tinc molts referents en català. Tota la gent de La Sotana, els trobo súper graciosos. En Joel Díaz. Per les pràctiques de la universitat havia de fer un directe a peu de carrer i em volia emmirallar amb ell i els Vengamonjas per fer-lo. Volia crear la meva versió cutre d’enfant terriblisme que ells fan genial, però que jo no en sé. Tota la gent de l’entorn Comedy Gold o d’El Soterrani, la Charlie Pee, en Modgi… En l’àmbit audiovisual em feia gràcia els Bricoheroes, en Godai Garcia… 

I algun referent entre els creadors emergents?

En català tenia poquets referents joves. Hi ha poqueta gent, a banda dels que formaven part de Youtubers.cat, i no m’havia arribat el contingut del grup impulsor de Canal Malaia. Participar-ne em va permetre conèixer més gent de la comunitat catalana de creadors, però també persones com Drulic, de Youtubers.cat. Cadascun té unes cosetes que vas incorporant a la teva manera de fer.

Així doncs, sembla que Canal Malaia ha ajudat a cohesionar la comunitat creadora en la nostra llengua, no?

Ha tingut un impacte molt guai. És una cosa que tard o d’hora havia d’aparèixer. El que em sembla més interessant de la iniciativa és això de fer xarxa entre creadors, perquè d’aquí en poden néixer col·laboracions, projectes compartits, podcasts… Això pot provocar un efecte bola de neu. Ara bé. Tothom té capacitat de produir contingut. Fins i tot un mindundi com jo amb un micròfon pot dir la seva al món. Això hauria de ser positiu pel català, però també has de vigilar perquè hi pot haver més contingut mediocre. 

I per acabar, Marc, m’agradaria que em diguessis què és el que trobes a faltar a la comunitat de creadors en llengua catalana…

Quan es fa contingut en català es parla molt de la llengua o de la independència, en fi, de coses solemnes, però no es parla gaire de coses mundanes. I trobo a faltar beef [un terme anglès per referir polèmica entre usuaris a xarxes]. Amb el vídeo que vaig fer sobre Racó Català vaig rebre una vídeoresposta, per exemple. Falta contingut més marroner, una mica de salsa rosa. La Juliana Canet ara en fa a l’APM… Cal fer el mateix ús que fan de les xarxes els usuaris que produeixen en castellà i anglès.