Notícies > Marina Massaguer: ‘Els joves ja no busquen una comunicació unidireccional sinó participar i poder deixar un missatge a l’Instagram de Dulceida’

Marina Massaguer: ‘Els joves ja no busquen una comunicació unidireccional sinó participar i poder deixar un missatge a l’Instagram de Dulceida’

02 juliol 2020

Parlem amb la filòloga Marina Massaguer, coautora amb Avel·lí Flors-Mas i Francesc Xavier Vila de l’informe “Català, youtubers i instagramers. Un punt de partida per promoure l’ús de la llengua”.

Què enteneu els autors de l’informe per diglòssia digital?

És el fet de pensar que el català o qualsevol altra llengua no és prou vàlid per generar segons quina mena de contingut a les xarxes. Per exemple, hem detectat que a banda d’haver-hi poc contingut en català el que hi ha es pot classificar en el monocultiu de l’humor, explicant episodis de la vida quotidiana des d’un punt de vista humorístic. Que està molt bé, però aleshores el que passa és que sembla que altres continguts que són molt consumits pels joves com els tutorials de maquillatge o informacions sobre celebritats i el gaming no es pugui fer en català per falta de referents. I tot això crea tota una sèrie d’inèrcies i hàbits de consum que reforcen aquesta idea.

També apunteu que hi ha un desplaçament de l’audiència més jove, d’entre 16 i 24 anys, vers Internet.

Efectivament. Ens basem en dades publicades pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya i es veu molt clarament: com més jove és la població més contingut audiovisual consumeix a través de les xarxes, a través de Instagram, per exemple. Creiem que és perquè Instagram inclou moltes de les eines que inclouen altres xarxes. Pots seguir tant als teus amics com a famosos, pots fer vídeos, pots compartir fotos, pots interactuar… Aglutina una sèrie de potencialitats que en altres xarxes estaven més disperses. Si en el teu entorn tots els teus amics tenen Instagram probablement tu també te’n faràs. Com més audiència té una xarxa més gran es fa.

I com es pot fer un forat el català a Internet amb aquesta competència?

El mateix que passa amb Instagram passa amb les llengües: com més usuaris té la llengua més usuaris atrau perquè es genera més contingut. És una roda. Per tant, el que hem d’aconseguir és que en català també es generi un espai, un mercat, un circuit que per raons òbvies de demografia no competeix en igualtat de condicions amb el castellà, que és una llengua global amb més de 400 milions de parlants. Són escales diferents.

Enteneu que aquesta diglòssia s’explica, en part, per la falta de referents… 

N’estan sorgint! Potser no de manera tan ràpida com en castellà però sí, en sorgeixen. I tot sembla indicar que en els propers temps la situació anirà millorant progressivament. Hem detectat indicis de creixement del mercat youtuber, instagramer i tiktoker en català. L’exemple de Miquel Montoro és un cas que demostra que pots triomfar fent continguts en català, i després també ens agrada molt posar com exemple d’èxit el cas de Pol Gise, que té moltíssimes visualitzacions als seus continguts en català tant a Youtube com a Instagram. Hi ha sèries de ficció com la de Companys de Pis o el fenomen dels mems en català. L’èxit dels continguts en català a les xarxes probablement no arribarà d’un dia per l’altre: s’ha d’anar creant el caldo de cultiu perquè es vagi configurant un ecosistema propi.

A més oferta més mercat potencial?

A mesura que augmenta l’oferta, i aquesta oferta no només augmenta sino que assoleix visibilitat i els productes són atractius, es generen hàbits de consum en l’audiència i el cercle de la minorització es trenca per donar lloc a inèrcies més favorables a una llengua de mida mitjana com el català. La lliga a la que hem de jugar és la del suec, la del finès o la del noruec, no pas la del castellà, el potencial del qual prové sobretot el mercat llatinoamericà. Les oportunitats pel català i altres llengües mitjanes es poden assolir a través de iniciatives conjuntes amb què obtenir acords amb les grans plataformes perquè visibilitzin aquestes llengües mitjanes.

Però els parlants d’aquestes llengües mitjanes també tenen tendència a passar-se a l’anglès… 

Amb aquestes llengües compartim no només les mateixes oportunitats sinó també els mateixos desavantatges per competir en el mercat global. Un dels youtubers més coneguts mundialment és el PewDiePie, que és suec i s’expressa en anglès. Nosaltres ens hem centrat en el cas finès, que és un dels més estudiats, els parlants del qual es troben amb problemes molt similars als dels catalanoparlants. Són una població jove amb un domini molt alt de l’anglès i uns hàbits de consum a xarxes monopolitzats per aquesta mateixa llengua. En el nostre cas però, els joves catalans tenen un domini molt més alt del castellà que no pas de l’anglès. Als finesos no els suposa un esforç consumir contingut en anglès, ni als catalans consumir contingut en castellà. Això, sumat a les ideologies del cosmopolitisme, a discursos que prediquen que amb les grans llengües globals ens entenem tots i que hem de pretendre que ens entengui el màxim de gent possible, reforça encara més l’hegemonia de les llengües dominants.

També hi ha un punt de voler formar part de converses globals, no?

Els joves, tant els que generen contingut com els que el consumeixen s’identifiquen d’alguna manera amb el que hem anomenat comunitats virtuals imaginades, agafant el terme que fan servir els investigadors finesos. Els joves volen formar part d’una comunitat global de creadors o de jugadors de vídeojocs. La part de pertinença nacional perd rellevància i en canvi en guanya la pertinença a les comunitats virtuals organitzades per afinitats. L’imaginari que va crear el Súper 3 els anys 80 i 90 va permetre uns referents compartits, però no és el de la comunitat online catalana de certa edat. Seguint l’analogia anterior, a Finlàndia els joves poden formar part d’aquestes comunitats virtuals imaginades amb l’anglès mentre que a Catalunya això només passa amb el castellà. Que segurament si poguessin molts joves catalans ho farien en anglès.

Tot plegat s’assembla bastant a l’hegemonia de les llengües globals en les discussions en les revistes acadèmiques.

Hi ha la qüestió del domini de la llengua, i la qüestió que trobis una certa comunitat suficientment atractiva per formar-ne part. En el cas del mercat català, una forma de fer-lo créixer és generar més referents atractius, una Paula Gonu o una Dulceida que parlessin en català als seus vídeos.

Quan parleu d’acords amb les grans plataformes digitals preveieu la possibilitat que s’inverteixin diners públics per millorar el posicionament d’aquests productes en català o d’enteses perquè l’algoritme no perjudiqui el contingut de les llengües com la nostra?

De moment hem fet la proposta a Política Lingüística i ells ja veuran en què s’acaba de concretar. Nosaltres proposàvem els acords econòmics perquè se solen complir més que els estrictament legals. Aquest informe és un primer recull de propostes per estudiar. Calen accions viables, realistes i acceptables per corregir el biaix de les grans plataformes a favor de les llengües dominants. Quan puges un vídeo en alguna d’aquestes grans llengües globals té més visites perquè hi ha més gent disposada a veure vídeos en aquella llengua. Això fa que no puguis competir en igualtat de condicions.

Parlant amb gent com Clàudia Rius de Canal Malaia ens deien que més que dur el que es fa a xarxes a la televisió o a la ràdio el que caldria és consolidar comunitats de creadors online en català. Si ens cenyim a les xifres de preferència pel contingut a les xarxes entre els joves de 16 i 24 anys (més del 81%) que referiu a l’article, iniciatives com reobrir un canal tipus 3XL no poden fer curt?

Hem fet la proposta del canal perquè ja existia i en el seu moment ja se li va assignar una partida pressupostària. Hem pensat que és millor agafar un referent existent i adaptar-lo a la realitat actual que no pas crear una cosa de zero. Però sí, hauria d’estar pensat ja des dels codis de les xarxes i de la interacció amb l’audiència. Els joves ja no busquen una comunicació unidireccional. Ells volen participar i poder deixar un missatge a l’Instagram de la Dulceida. També insistim molt que el que has de crear són estructures i circuits perquè les iniciatives des de baix trobin aquest circuit i trobin l’audiència, perquè també hi ha un problema de visibilitat dels continguts en català per les inèrcies de les grans plataformes de les quals et parlava. Cal crear aquestes estructures.

Subscriu-te al butlletí

Subscriu-te al butlletí de la Fundació .cat per rebre les últimes notícies al teu correu.

Notícies relacionades