Una breu selecció de sèries de franc dels Països Catalans per passar el confinament
Per combatre l’avorriment, us deixem un petit recull de joies desconegudes pel gran públic catalanoparlant.
A aquells que no treballem en serveis essencials i ens podem permetre el luxe del teletreball ens esperen uns quants dies de confinament, d’estar-se un munt d’hores tancats a casa. En una situació com aquesta no és sobrer trobar alguna manera d’ocupar el temps, de distreure’s front el bombardeig constant de informació sobre la pandèmia del coronavirus. Els afortunats amb Netflix, HBO, Amazon o l’oferta de Disney ja deuen haver encetat alguna sèrie amb una dotzena de temporades, propostes en català incloses, com la mundialment coneguda Merlí. D’altres hauran optat per treure la pols a clàssics de la televisió pública catalana com Les teresines o Plats bruts. Si voleu explorar nous horitzons seriòfils en català, aquí us deixem una llista de produccions dels Països Catalans que no us podeu perdre:
Aquesta sèrie mallorquina, que es començà a emetre a finals de 2017, explica la història de la Neus, una jove que un cop que perd la feina de becària que tenia a Londres torna a Palma després de passar-se set anys al Regne Unit. I el retorn no és fàcil: la protagonista de la sèrie es troba també en plena crisi existencial al trobar-se les antigues amistats crescudes i amb la seva vida ja feta. La multiguardonada sèrie, dirigida per Joan Fullana i Lluís Prieto i amb guió de Joan Yago i el mateix Fullana, és tot un retrat de la crisi dels 30 que segur que no us deixarà indiferents.
I de Palma a Castelló a través de La Vall, la història d’un petit poble ubicat a la Serra d’Espadà que, per no acabar desapareixent, ofereix algunes de les seves cases deshabitades a nous veïns. Aquesta ficció cavalca a mig camí del thriller i l’estampa bucòlica d’una localitat que amaga molts més secrets que no pas la seva situació remota. La primera temporada de la sèrie compta amb uns tretze episodis d’una hora de duració. La sèrie es va estrenar el 2018 i cada capítol va comptar amb un pressupost de prop de 100.000 euros.
Per a un públic més jove, la plataforma Playz de TVE emet Drama d’uns mesos ençà, creació de Dani Amor i protagonitzada per Elisabet Casanovas, coneguda pel seu paper a Merlí. Casanovas interpreta Àfrica, una noia barcelonina que es queda embarassada, però que no sap amb seguretat de qui: aquest és el fil conductor d’una història que repassa els afers viscuts amb cada un dels homes que passen per la vida de la jove mitjançant el recurs de l’anal·lepsi. Com a manera d’aportar versemblança a la localització del relat, els personatges de la sèrie, d’entre els quals destaca l’actor David Solans, intercalen el català i el castellà.
Si amb Mai neva a Ciutat heu fet curt de dosi de crisi dels 30 podeu provar a fer un cop d’ull a Les molèsties, una sèrie de sis capítols dirigida i protagonitzada per Roger Coma sobre la vida de tres parelles barcelonines amb fills amb un cert regust a la filmografia de Woody Allen. Una aportació seriòfila molt sostinguda en uns diàlegs afinats que narren la tensió existent entre les pulsions d’una joventut que es marceix i una vida adulta que prova d’obrir-se pas en forma d’assumpció de responsabilitats. Una mica com les cançons dels Manel.
Per a un públic de més edat teniu l’adaptació de la sèrie de la televisió pública gallega Padre Casares. Estrenada el 2011, aquesta producció valenciana explica l’arribada d’un nou jove rector al poble imaginari de Sant Antoni de Benifassem. Senyor retor va fer unes xifres d’audiència prou bones en el transcurs de les dues temporades de tretze capítols cada una emeses al desaparegut Canal 9. Bé mereix una oportunitat!
Tornant al públic més jovenet, Oh my goig és una aposta a mig camí de la ficció i la vocació pedagògica, una mena de versió en català de la popular sèrie de Netflix Sex Education. Aquest programa ha estat utilitzat com a instrument pedagògic, com ha passat amb ofertes televisives com l’InfoK, posant èmfasi en la dimensió afectivo-sexual dels més joves. Per dur a terme la sèrie, la productora Camille Zonca va comptar amb un “comité d’assessores” d’entre 17 i 20 anys que contribueixen a incrementar el realisme de la proposta.
Coneixeu més propostes en català i d’accés gratuït que cregueu que valgui la pena enumerar? Com diu Maite Bassa, protagonista de la sèrie (encara pilot) Mercè d’Horta, quan no podem sortir sempre podem trobar inspiració en algun raconet de casa, i aquestes sèries ens poden inspirar a les noves audiències catalanoparlants a viure, sentir, estimar i muntar-nos un bon drama en català.
