Una comunitat virtual de dones expatriades per mantenir el lligam i la llengua
L’Elisabet Anton Velaz és una tossenca que va marxar a viure a l’estranger l’any 2005. Des d’aleshores, ha viscut als Països Baixos, a Rússia, a la Xina i, des de fa un parell d’anys, a Colòmbia. Ella és, com tantes d’altres, una expatriada. Ara, però, ha tingut una idea que pot ajudar-la a ella i a moltes altres dones en la mateixa situació a sentir-se, si més no més a prop de casa, sí més acompanyada. A través del perfil d’Instagram expatriades.cat està creant una comunitat virtual en català de dones que viuen fora de Catalunya.
“Un dia anava conduint per Catalunya i vaig sentir a la ràdio els resultats de l’Observatori.cat. Com a consumidora de xarxes, segueixo uns quants perfils que parlen d’expatriació. Tanmateix, la majoria són en anglès i castellà, així que em va venir al cap la idea de fer quelcom en català i per a dones”, explica l’Elisabet des del seu domicili habitual, a Colòmbia.
La resposta ha estat positiva, explica, i ja està en contacte amb altres expatriades per compartir les seves experiències: “No ha de ser un perfil personal, sinó quelcom col·laboratiu en què dones que parlen català i viuen a diferents parts del món compartim recursos, curiositats i consells.”
La idea és doncs crear una comunitat de suport i cures: “Les primeres setmanes a un nou país és molt normal sentir-te sola, i saber que hi ha algú en la teva mateixa situació ajuda molt. Trobar dones que han viscut o estan vivint la mateixa experiència pot ser de suport”.
Què haurà d’oferir aquesta comunitat? Des d’històries personals, d’emprenedoria femenina a l’estranger, dones que s’han hagut de reinventar laboralment, però no només: “També cal mantenir viva la llengua entre la canalla, que no té un accés al català tan directe”. L’Elisabet es mira les notícies a l’aplicació del 3/24, però potser no és el contingut més amè i divertit per als seus tres fills: “La comunitat haurà de servir també per compartir recursos audiovisuals o jocs en català, o fins i tot per compartir amb altres famílies expatriades com celebrem les festivitats catalanes”.
Tot plegat, assumeix l’Elisabet, no seria possible sense els avenços tecnològics dels darrers anys: “Les xarxes i Internet posen tot això molt més fàcil que quan vaig marxar fa 17 anys, aleshores quan trucava a casa ho feia per cobrament a destinació”.
