Notícies > Àlex Hinojo: ‘Fem de pont entre una comunitat en línia i institucions perquè el coneixement que generen estigui en català i de forma lliure’

Àlex Hinojo: ‘Fem de pont entre una comunitat en línia i institucions perquè el coneixement que generen estigui en català i de forma lliure’

01 setembre 2020

Processed with MOLDIV

Parlem amb Àlex Hinojo, part d’Amical Wikimedia.

Parla’ns una mica de tu.

Sóc gestor cultural, tinc formació en empresarials, gestió de museus i gestió cultural en general. I ara treballo de cap de comunicació i coordinador digital de l’Institut Ramon Llull, una institució que es dedica a la promoció internacional de la llengua i cultura catalanes impulsada per un consorci constituït pel Govern Balear, per la Generalitat de Catalunya i per l’Ajuntament de Barcelona.

Com t’involucres amb la Viquipèdia?

Vaig començar a editar la Viquipèdia el 2007. Vaig trobar la Viquipèdia, m’hi vaig posar i poc a poc m’hi vaig acabar enganxant. Quan m’hi vaig implicar a la Viquipèdia hi havia uns 40.000 o uns 50.000 articles. Tota la feina estava per fer, i va ser un moment d’eclosió de les trobades mundials de viquipedistes. Va ser en aquest context que em van acabar fent ambaixador de la Viquipèdia, un càrrec honorífic. Com que la Viquipèdia no té cares, així es designa a la persona que pot donar entrevistes i aquestes coses.

Poc després fundaríeu Amical Wikimedia, no? Ens pots explicar què és?

Sí. És una associació que promou la Viquipèdia en català i el coneixement lliure en català. Durant uns anys vaig ser-ne director i entre 2012 i 2018 vaig ser-ne l’únic alliberat [persona en un grup a la qual se li paga un sou per dedicar-se en exclusiva unes tasques determinades]. Des d’allà hem impulsat projectes de coordinació amb museus, amb biblioteques, universitats… Bàsicament fèiem de pont entre una comunitat en línia i l’administració i altres institucions intentant que el coneixement que generen estigués en català i de forma lliure.

No només a Catalunya, oi?

Amb més potència a Catalunya que a Balears i el País Valencià, però a tot el domini lingüístic, sí.

Però quan tu arribes al projecte la Viquipèdia en català ja existia.

Neix el 16 de març del 2001 com una de les primeres Viquipèdia en llengua no anglesa. A la pàgina de Viquipèdia sobre l’origen de l’edició en català hi trobaràs tota la informació. La Wikipedia la funden Jimmy Wales i Larry Sanger, que al principi volien fer una enciclopèdia en línia més tradicional, però aleshores va sorgir la idea de fer-la en obert i col·laborativament. Aquest canvi de xip va fer que el projecte esclatés amb força, que fos tot un èxit. Com que era en obert hi havia un usuari, Cdani, que és andorrà, que va suggerir que fos multilingüe. I es va començar a replicar la iniciativa en altres idiomes. Una de les causes per les quals ara tenim un projecte multilingüe és perquè un catalanoparlant ho va proposar. I com que no hi ha un estat al darrera o algú que et prohibeixi res es va poder tirar endavant la versió en català.

Entenc que aquests pioners que et precedeixen també s’involucren amb l’Amical Wikimedia.

Sí, Cdani s’implica molt en la iniciativa al principi. Però les associacions de base voluntària són irregulars: depenen de les circumstàncies personals dels seus membres. Potser li dediques deu hores diàries al principi, però després tens feina, fills i casa i acabes dedicant-li vint hores al mes.

I com evoluciona el projecte abans que tu hi entris?

Entre el 2001 i el 2005 el projecte creix molt a poc a poc. L’explosió es dona entre el 2006 i el 2008. Al principi no hi havia un corpus suficient. Si tens 20.000 o 10.000 articles fas curt. Quan jo hi vaig entrar no hi havia articles de municipis, de pintors, d’artistes o de grups de música. Estava tot per fer.

I quants sou a Amical Wikimedia? I a la Viquipèdia en català en general?

Actualment hi ha entre uns 120 o 150 socis. Pràcticament és el 50% de la gent més activa a la Viquipèdia. Però l’edició en català l’editen entre 1.500 i 2.000 persones al mes, grosso modo. D’aquestes, un 90% fan petites col·laboracions: una, dues o tres modificacions al mes. Aleshores hi ha unes 100 o 200 persones que fan 30, 40 o 50 modificacions al mes, van fet. I un nucli dur que fa el 90% de la feina. És un cas excepcional si el comparem amb altres associacions de viquipedistes del món.

Com us organitzàveu a Amical quan tu hi eres?

Hi ha comissions temàtiques que promouen temes com el gènere, n’hi ha d’altres que fan temes de mediambient o qüestions territorials i de governança. I aquests grups de treball fluctuen. Tot el que és el pla estratègic i el pla de treball es fa a partir de les necessitats de la comunitat. Si surt algú i diu que vol fer un projecte sobre bolets es busquen possibles partners, i funciona bastant bé.

Explica’ns com funcionen això de les relacions de partenariat.

Una exemple que et puc explicar, perquè és una de les coses que jo vaig promoure, són els acords que hem signat amb museus i biblioteques. Els museus tenen biografies de tota la gent que ha passat per allà a fer conferències. I normalment al seu web les tenen en català, castellà i anglès. Tu tens tot de gent que ha passat per allà, tot i que els seus textos estan protegits pel copyright. Amb un acord canvies que aquell esforç que s’ha pagat amb diners públics passi a domini públic i ho puguem reaprofitar a la Viquipèdia. Amb el CCCB vam arribar a un acord per copiar i enganxar les biografies dels milers de persones que hi han passat i a la vegada podies revisar aquelles coses del CCCB que han quedat obsoletes. Així, el partner també hi surt guanyant. La idea és que aquella informació que s’ha generat amb recursos públics estigui el més accessible possible.

Algun altre exemple?

Vam signar un acord amb la Generalitat pel projecte Wiki Loves Monuments. Aquest projecte va de documentar tots els monuments que hi ha als Països Catalans. Voluntaris es mouen per tot el territori a fer fotos, les imatges es pugen en una llicència oberta, creative commons i de domini públic i mentre fem això hi ha altres voluntaris que actualitzen les xifres. En paral·lel també fem una revisió del registre, i quan trobem coses que estan malament al registre de la Generalitat els informem perquè ells puguin validar la informació i revisar-la. Els anys 50 enviaven a Francesc Català-Roca a fer fotos per tota Catalunya, i ara es fa de manera col·laborativa. Aquestes fotos que fem, l’administració les reaprofita pels seus catàlegs oficials. Aquesta és la motivació dels partenariats: fer entendre a les institucions que obrint el contingut a la ciutadania el poses en valor, perquè la ciutadania el reaprofita i el fas rellevant per ella des que interactua amb el corpus de coneixement més gran que hi ha actualment, que és la Viquipèdia.

El que inclou les universitats…

Per descomptat. Des de la seva base de dades de professors, des de tot el coneixement que generen les universitats, els papers que fan… Mirar quins papers es troben en domini públic, promoure una llicència oberta, que les universitats publiquin més en obert, i que tot aquell corpus que generen en obert l’incorporin a tota la Viquipèdia, també en les versions en altres idiomes. Una col·laboració que també és una forma de posicionar arreu el coneixement que es genera als territoris de parla catalana.

No podem deixar de preguntar-vos per la vostra original política de comunicació: allò de piular en clau d’humor una entrada de la Viquipèdia aprofitant algun tema d’actualitat.

Són casualitats (riu). Intentem que sigui humor blanc. Des d’un compte a xarxes socials de la Viquipèdia pots parlar d’efemèrides, pots parlar ciència, d’esports… Pots parlar de tot: tens mig milió d’articles. Però com connectes amb una comunitat quan no pots fer comentari polític o crítica? Busquem continguts que estiguin relacionats, que puguin aportar coneixement i els barregem amb una mica d’humor. Nosaltres estem promovent una cosa tan divertida i tan avorrida com una enciclopèdia: si jo explico a Twitter que fa 250 anys que va morir Hegel em queda un tuit molt avorrit. Però si de tant en tant faig broma, després pots colar el tuit de Hegel.

Subscriu-te al butlletí

Subscriu-te al butlletí de la Fundació .cat per rebre les últimes notícies al teu correu.

Notícies relacionades