Bloqueig de webs del .cat: una qüestió de drets fonamentals i de neutralitat d’Internet

23 January 2020

La Fundació puntCAT es persona davant l’Audiència Nacional per conèixer els motius del bloqueig del web tsunamidemocràtic.cat

D’ençà que el jutge de l’Audiència Nacional espanyola Manuel García-Castellón va ordenar l’octubre passat el bloqueig del web del Tsunami Democràtic, registrat amb el domini .cat, que no hi ha informació sobre els indicis del magistrat per justificar aquesta decisió. El secret de sumari que ha imposat el titular del Jutjat Central de Instrucció número 6 de l’Audiència permet als investigadors i a la judicatura actuar sense donar detalls del procés mentre l’accés a aquest web es troba restringit.

Front l’opacitat de la judicatura, la Fundació puntCAT ha impulsat un requeriment al jutge García-Castellón sobre la motivació d’un bloqueig que podria vulnerar la llibertat d’expressió, en primera instància, i el principi de neutralitat tecnològica. L’advocat Andreu Van den Eynde, a qui la Fundació puntCAT ha encomanat la coordinació de la defensa jurídica, assegura que malgrat que el tribunal espanyol pot no revelar els detalls de la investigació o els noms de les persones investigades sí podria explicar en termes generals en què basa la mesura contra un domini .cat. 

Amb aquesta petició, assegura Van den Eynde, es dona l’oportunitat a l’Audiència Nacional de donar les seves raons i permet a l’equip jurídic analitzar la decisió judicial. A partir d’aquesta informació la Fundació puntCAT podria avaluar si s’afecten els drets de l’entitat afectada, primer, i els drets digitals, després. De no fer-ho, “s’haurà de veure quines altres vies judicials tenim: potser la Unió Europea, que hauria de clarificar si el bloqueig va d’acord amb el seus estàndards legals”, afirma l’advocat.

Carles Salvadó, president de la Fundació puntCAT, ha considerat en roda de premsa i en nom de l’entitat que la interlocutòria afecta l’operativitat d’un domini .cat, la solvència de la Fundació i, amb van Eynde, entén que posa en risc la neutralitat a Internet. “Això no té res a veure amb el contingut d’un web, sinó amb la potestat d’un Estat de restringir Internet”, ha reblat el jurista. Salvadó ha expressat també que aquest requeriment ha de servir perquè aquest tipus de mesures excepcionals no esdevinguin norma.

Precedents i futur

Per trobar un precedent d’aquesta mesura excepcional que afectés d’altres dominis .cat, cal remuntar-se a la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que el setembre de 2017 va ordenar el bloqueig de més de 140 pàgines web que donaven suport al referèndum de l’1 d’octubre. Entre aquestes webs hi havia el de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i la del Partit Pirata, les dues registrades amb un domini .cat. L’aprovació del Reial Decret Llei 14/2019 pel qual s’adopten mesures urgents per raons de seguretat pública en matèria d’administració digital el novembre passat per part del govern espanyol podria estendre encara més l’excepcionalitat. A dia d’avui, la Fundació puntCAT ofereix el seu domini a 109.000 usuaris.