Clàudia Rius, de Canal Malaia: “Hi ha menys competència en el mercat català, i es nota”

El Canal Malaia ja té mig any de vida. Creat el 15 de maig de 2020 amb l’objectiu de promoure la creació de contingut en llengua catalana a la xarxa, especialment Youtube i Instagram per al públic adolescent i jove, actualment ja compta amb més de 14.400 persones subscrites. Els seus impulsors van ser Juliana Canet, Bru Esteve, Arnau Rius i Clàudia Rius. Xerrem amb aquesta última, la Clàudia Rius, una estona per saber com funciona Canal Malaia i per repassar l’estat actual de la creació de continguts en llengua catalana a Internet.

Quins motius us van despertar l’interès per crear Canal Malaia?
A finals de 2019 es comença a pensar quin era el paper que la televisió tenia en l’entreteniment de masses, coexistint amb Internet. La Corporació va decidir prescindir de certs programes pensats per al públic juvenil i paral·lelament sorgien persones creadores de contingut a Internet.

Juntament amb el meu germà Arnau, un dia vam pensar que el que potser podíem fer era deixar-nos de queixar i crear alguna cosa pràctica que posés un granet de sorra a l’audiovisual català i impulsar la creació d’una comunitat de youtubers, instagramers i influencers catalans. Si no ho començàvem a fer nosaltres, ho faria algú altre.

Serveix més aviat com a aglomerador o com a comunitat en línia?
Un aglomerador seria més aviat Youtubers.cat, que tenen un llistat de totes les persones que fan contingut en català a Youtube. Malaia ens guiem per la idea dels referents per crear comunitat. No ajuntem en un sol lloc la gent que crea contingut en línia en català a Catalunya, sinó ressaltar un grup de persones que serveixi per normalitzar l’ús de la llengua. A partir d’aquí, que tothom faci la seva, que es creïn altres comunitats.

Donar un cop de mà a l’algoritme de Youtube…
L’algoritme funciona depenent de les necessitats que veuen. Si hi ha molta relació entre gent que mira un vídeo i després mira un altre concret, l’algoritme ho aprèn. Amb els vídeos en català el que passava era que en miraves un i en els vídeos relacionats no sortia cap en català, perquè no detecta l’idioma. El que fem és posar una pantalla negra amb el logo de Malaia al final de cada vídeo amb altres quatre de relacionats. Intentem entrenar l’algoritme de manera que després de veure un vídeo en català, acabi per identificar la llengua i recomanar-te’ls automàticament.

Molts creadors catalans es queden amb el castellà perquè els assegura molt més públic potencial. Vosaltres, tanmateix, assegureu que tens moltes més possibilitats de tenir èxit si fas servir el català.
En castellà, tens un públic potencial gairebé mundial, sí. Però l’oferta és immensa, i és més difícil destacar. Intenta triomfar, hi ha qui ho aconsegueix, però la competència és molt més gran i tindràs molta més visibilitat. Passa amb qualsevol producte de mercat del món.

Si tens un mercat proper, com el català, que és prou gran per a aportar moltes visites, però més reduït que el castellà; pots tenir molta més visibilitat. Hi ha menys competència, i es nota. Per exemple, la Juliana Canet està superexposada, però perquè sembla l’única.

Hi ha un problema de base, de relat, del mercat català audiovisual, que no ens hem cregut a nosaltres mateixos. Les mateixes empreses catalanes, en general, no aposten prou per la digitalització. Si vens productes per a joves, t’interessa tenir influencers joves que arribin als nínxols de mercat adequats. A les empreses catalanes els hi falta aquest punt.

Com ha evolucionat la creació de continguts audiovisuals en llengua catalana els darrers anys?
Els formats funcionen molt per modes. Ara toca reaccionar a vídeos de Tiktok, i hi ha milions de persones que ho fan i potser d’aquí a un mes això ja estarà passat i no ho farà ningú. També influeix l’aparició de noves plataformes, que creen continguts propis, com ha passat amb Twitch i els streamers.

Youtube només fa deu anys que existeix, però deu anys són molts. Amb tota la informació que hi ha en Youtube, i a la resta de plataformes, deu anys és tota una vida. I anem molt tard, Malaia va tard, tant de bo ens hi haguéssim posat abans. La Corpo ara s’està posant, però també va tard. Es podria haver motivat molt més tot aquest sector molt abans.

Caldria un portal de creadors de contingut digital de la Corpo, com ja fa RTVE amb Playz o Atresmedia amb Flooxer?
Sí. Crec que s’ha de fer, no sé ben bé quina és la manera de fer-ho, però sí que cal. Els que ja estan en marxa estan funcionant i no només perquè tenen contingut de qualitat -los Javis, amb Paquita Salas i Veneno, per exemple-, amb visites, sinó perquè la mateixa existència estimula la creació de contingut, en aquest cas de l’audiovisual català. Aniria bé tant per als creadors com als teleespectadors.