Notícies > Simona Levi, d’Xnet: “Les institucions han de crear les possibilitats perquè hi hagi alternatives a Google a la digitalització de l’ensenyament”

Simona Levi, d’Xnet: “Les institucions han de crear les possibilitats perquè hi hagi alternatives a Google a la digitalització de l’ensenyament”

Xnet presenta el Pla de Digitalització Democràtica dels Centres Educatius

14 desembre 2020

FONT: Wikipedia

L’associació Xnet, organització de referència des de 2008 en la defensa dels drets digitals i en la innovació democràtica en l’era digital, ha posat en marxa un projecte pilot, juntament amb l’Ajuntament de Barcelona, per generalitzar l’accés lliure i segur a la tecnologia digital als centres educatius de primària i secundària públics de la ciutat, el Pla de Digitalització dels Centres Educatius. Parlem amb Simona Levi, cofundadora d’Xnet, sobre el pla i sobre drets digitals.

En què consisteix el Pla de Digitalització Democràtica dels Centres Educatius?

Tot va començar fa uns dos anys, un grup de mares i pares d’alumnes entre 4 i 10 anys ens va escriure explicant-nos que, com a tothom, havien rebut a casa una petició per part de l’escola per autoritzar l’ús de Google en les classes.

El grup de familiars d’alumnes va fer una recerca per considerar les implicacions legals i de protecció de dades que suposava l’entrada de Google a l’escola i es van preocupar. Ens van contactar demanant informació, ajuda i si hi havia alguna alternativa.

Des de Xnet vam crear un grup de treball juntament amb les famílies. Ells amb l’experiència del dia a dia i nosaltres des de l’experiència amb els drets digitals i les alternatives possibles hem creat un pla per possibilitar una alternativa a les eines de grans corporacions.

Quins perills o riscos té deixar en mans de grans corporacions la digitalització de l’ensenyament?

Per contestar aquesta pregunta prefereixo suggerir una observació senzilla de la realitat: d’una banda, repassar les notícies publicades sobre problemes al voltant de l’ús de les dades per part de grans corporacions —Zoom, Google o altres— que proveeixen eines digitals privatives de forma gratuïta. Aquestes empreses no són ONG ni plataformes de caritat, sinó empreses que ofereixen un servei de franc a milions de persones (un milió d’alumnes, en el cas de l’ensenyament públic a Catalunya). Qui pot ser tan ingenu i a la vegada tan irresponsable de pensar que aquest servei s’ofereix realment a canvi de res?

Si sabem de com fan ús de les dades aquestes plataformes per les notícies que s’han publicat al respecte, i si sabem que el servei que ofereixen no pot ser a canvi de res; cadascú pot arribar a la seva pròpia conclusió.

Nosaltres no critiquem les grans corporacions en el sentit en què fan la seva feina: ocupar nínxols de mercat i fer els seus interessos. Si l’administració pública fa deixadesa de funcions per garantir una digitalització democràtica de l’ensenyament, el problema no és Google, o altra corporació, sinó les institucions.

No es tracta que heroics professors que entenen el problema tècnic d’un software privatiu siguin qui sobre les seves esquenes assumeixen trobar la solució al problema. Es tracta que les institucions creïn les possibilitats perquè hi hagi alternatives. A partir d’aquí cadascú escull si vol menjar Pizza Hut o menjar de proximitat i no cuinat de forma industrial.

Seria més aviat un problema d’ètica que no pas d’infringir la llei?

Google assegura que respecta les lleis i de fet aquest no és el problema. A la seva època, l’esclavitud també era legal. No és un problema de respectar la llei, sinó que és una qüestió de construir el futur.

Per entendre millor on és el problema, proposo analitzar a què es refereix la paraula dades. Sona molt modern, com numerets que cauen per una pantalla estil Matrix. Dades no són números, és informació referida a on vius, a quina hora et lleves, amb qui dorms, un informe psiquiàtric, dades és absolutament tot. ¿Estem segurs que volem les dades íntimes de les nostres filles i fills en un servidor on només hi pot entrar el propietari del servidor —en el cas de qui fa servir Classroom o GSuite, aquest cas Google— i no el propietari de les dades o el professor o el tutor legal?

L’objectiu del Pla és tenir un control públic sobre les tecnologies a les escoles i sobre les dades personals. Creieu necessària més regulació al respecte?

Hi ha lleis al respecte, el RGPD és una bona llei. Millorable, però prou bona. I que ha posat una primera pedra en el tema. Hi ha, tanmateix, molt camí per recórrer encara. Sempre és interessant la regulació, però sí té en compte el bé comú. Si la llei només respon a interessos gremials, anem malament. El dret a l’accés públic a les dades s’ha de continuar conquerint, com qualsevol dret. Perquè ja sabem que tot sovint els drets ja conquerits venen i se’n van.

Durant el confinament, l’ús d’eines i recursos digitals en l’àmbit de l’ensenyament ha crescut molt. Estàven el sistema educatiu i les famílies preparades per aquesta acceleració digital?

Amb les famílies vam dissenyar un pla, abans del confinament, que vam presentar a la Generalitat. Si ens haguessin fet cas aleshores, hagués estat molt diferent perquè hauríem estat molt més preparats. Més enllà de l’ensenyament, tenim un problema de política amb P majúscula. La societat civil espavila bastant més ràpid que les seves institucions. Les famílies tampoc estaven preparades, de fet ningú no estava preparat per a tot el que ha passat, però s’han actualitzat molt ràpid. La institució no, arriba tard. No és només una qüestió de repartir ordinadors, sinó de reestructurar el sistema —les eines i el tipus de formació— d’ensenyament donat que estem a l’era digital.

El Pla comença com a prova pilot a cinc centres. Tindrà continuació a altres centres de la ciutat o de Catalunya?

Un cop el pilot hagi creat un prototip, per al curs vinent totes les famílies o escoles que vulguin tindran una alternativa efectiva i fàcilment replicable a la seva disposició, tot per tal que hi hagi una veritable llibertat d’elecció entre Google i sobirania de les dades. Perquè sense alternativa no hi ha llibertat d’elecció. Esperem que a partir de maig i juny les administracions no sucumbeixin a les pressions de les grans corporacions i aquesta primera proposta que comença a Barcelona aquest 10 de desembre d’un any infaust sigui el principi d’un avanç que es recordi a la història.

Rep les notícies que més t’interessin!

Escull els temes que més t’apassionen i rebràs un resum de noticies setmanal.

Notícies relacionades