Notícies > Evaristo González, director d’institut: “Amb la pandèmia, la digitalització de l’ensenyament s’ha accelerat molt”

Evaristo González, director d’institut: “Amb la pandèmia, la digitalització de l’ensenyament s’ha accelerat molt”

24 desembre 2020

FONT: Evaristo González

L’Evaristo González és el director de l’Institut Torre del Palau de Terrassa. Ens explica que al seu centre la digitalització de l’ensenyament és una realitat des de fa anys. Xerrem amb ell per saber com estan vivint aquests temps de pandèmia i ensenyament.

Com la pandèmia i el confinament han fet accelerar el procés de digitalització de l’ensenyament?

A partir del 13 de març, el món de l’ensenyament va haver d’adoptar el teletreball i el telensenyament per continuar amb un simulacre de vida normal. En el cas del meu centre, tanmateix, el canvi no es va notar gaire perquè ja fa 21 anys que vam adoptar a les TIC a l’ensenyament. La presencialitat ha d’estar relacionada amb la virtualitat. Vam crear un procés d’acceleració quant a estructura tecnològica i aprenentatge digital. Cada alumne té el seu portàtil i tots els llibres els tenim en format digital.

En l’àmbit global, però, tothom es va haver de posar les piles i hi va haver una acceleració obligada en la digitalització. La resposta ha estat molt bona, qui ens diria que ha d’arribar un virus per accelerar un procés que ja feia anys que està en marxa.

Quins problemes comporta la bretxa digital en l’ensenyament en línia?

El terme de bretxa fàcil és una forma gairebé superficial de parlar de les mancances infraestructurals de l’alumnat quant a la tecnologia. No disposar d’una bona connexió o d’un dispositiu. La bretxa, però, pot ser més profunda i va més enllà de les màquines.

Podem tenir un ordinador a cada casa, però no saber què fer amb ell, com treballar en línia els continguts educatius. Com es transforma el format presencial en el format no presencial? A banda, cal parar-se a pensar quina formació digital tenen els docents i quina formació digital cal que tinguin els alumnes per cursar les classes.

Per què escoles o instituts com el vostre sí ha implantat aquests processos digitals però la majoria no?

Hi ha hagut diferents fases quant a la digitalització de l’ensenyament els darrers anys. El món de l’educació és un món conservador, en el sentit que implica que és més fàcil seguir amb la normalitat del dia a dia dins la zona de confort que no enfrontar-se a una situació a priori imprevisible com és l’ensenyament digital.

Darrerament, el Departament d’Ensenyament està treballant molt en el tema. Per exemple, amb la creació de la Direcció General d’Innovació i Cultura Digital i els programes i mesures que han proposat. Ara bé, les persones s’han d’afegir als programes que proposa el Departament. Hem de tenir una mentalitat oberta, creure en la importància del digital i treballar-ho, no val que t’ho donin tot fet. Ara molts s’han posat les piles amb la pandèmia, però això no es pot quedar aquí, la digitalització ha de continuar. El món és digital.

A mitjans de desembre es va presentar el Pla de Digitalització Democràtica dels Centres Educatius. Proposa fer servir programari lliure per intentar no fer servir Google i altres grans corporacions que fan un ús de les dades controvertit. Què en penses?

És interessant. Nosaltres sempre treballem amb Linux, per exemple, que és programari lliure. En general, el programari lliure té molts avantatges, però també algun inconvenient. Un dels problemes és que limita molt. Si vols treballar amb programaris per a creació artística o robòtica, has de passar per Windows. Entenc el tema de la protecció de dades, però la veritat és que si durant la pandèmia no hagués existit l’aplicació de Google Classroom, moltes escoles no sé què haurien fet. Al cap i a la fi, cada cop que sortim de casa o paguem amb targeta, estem oferint dades.

En tot cas, la proposta és interessant i el que caldria és que no es convertís en una illa a Barcelona i tingués continuïtat i s’expandís pel territori, aportant els recursos necessaris.

En el context actual, tan digitalitzat, com es pot fer per preservar la higiene digital dels alumnes?

De vegades, el problema dels adolescents i la higiene digital té més a veure amb els pares, que estan més enganxats a les pantalles que no pas els seus fills. La pantalla enganxa, perquè al darrere hi ha empreses que busquen precisament això, enganxar-nos.

Hi ha moltes estratègies. Algunes aplicacions ja t’informen de quant de temps hi has passat en un dia. Els pares també poden controlar aquestes rutines. Però és evident que la clau de tot és educar i no prohibir. En això, els centres educatius tenen un paper essencial. Hem d’educar en el digital fent servir el digital, no explicant-ho a través d’un PowerPoint. Hi ha centres que tenen prohibit l’ús del mòbil per part dels alumnes, nosaltres no. Ho tenim regulat amb normes no restrictives, però no té sentit prohibir. I escoltar més els adolescents, què en pensen ells de Tiktok, per exemple?

La higiene digital implica parlar molt i perquè l’adolescent sigui conscient que s’ha d’autoregular.

Subscriu-te al butlletí

Subscriu-te al butlletí de la Fundació .cat per rebre les últimes notícies al teu correu.