Mastodon, el Twitter lliure

TEXT: Mercè Molist

La revolta de les xarxes socials lliures avança lenta, però segura, a mesura que creix la indignació contra les xarxes socials majoritàries i el seu quotidià pillatge de dades privades. Mastodon, amb 3 milions d’usuaris i usuàries, és la joia de la corona de les xarxes lliures. És conegut com el Twitter lliure per la seva estètica i funcionament, molt semblants als de Twitter.

Les xarxes lliures són serveis similars als que ja coneixem, com Instagram o Youtube, però construïts amb programari lliure, respectuosos amb les dades privades i gestionats pels mateixos usuaris. Algunes d’aquestes xarxes comparteixen un mateix protocol informàtic d’interconnexió que les permet federar-se en l’anomenat Fedivers.

Hi podem trobar un Youtube lliure: Peertube; un Instagram lliure: PixelFed; un Blogger lliure: Plume, un Dropbox lliure: Nextcloud o fins i tot un Facebook lliure: Friendi.ca. Però és Mastodon, nascut el 2016, qui té de llarg més gran nombre d’usuaris, com es pot veure a les estadístiques de The Federation.

La comunitat més poblada de Mastodon en català és Mastodont.cat, amb 2.000 usuaris. Està en línia des del 13 d’abril del 2017 i té un logo propi que li va fer un usuari: un mastodont, que és el logo de Mastodon, però amb barretina. En català també hi ha Fedivers.net, tot just acabada de néixer.

Tant Mastodont.cat com Fedivers.net són instàncies, que és la forma com s’organitza Mastodon. Les instàncies són servidors que munten els mateixos usuaris i que estan connectats entre ells de forma descentralitzada. Cada instància és una comunitat amb les seves normes. N’hi ha de dedicades a una llengua, però també a la música, periodisme, activisme, jocs, tecnologia o menjar. Les instàncies de Mastodon més populars es poden veure a la web del projecte.

Apuntar-se a Mastodon és molt senzill: només cal triar una instància que et faci el pes i enregistrar-se posant un nom d’usuari, una adreça de correu electrònic i una paraula de pas. Res de números de telèfon, ni noms reals, ni altres dades privades.

Una de les banderes d’aquest univers és el respecte cap a les dades privades, que no s’agafen ni es comercialitzen. Primer, per principis, i també perquè els propietaris de les xarxes lliures són els mateixos usuaris que fan funcionar les instàncies. Les despeses de cada instància les paga qui la munta o bé amb donacions de les persones que l’utilitzen. Aquesta estructura fa que no calgui vendre dades per pagar el funcionament de la xarxa.

El creador de Mastodon és Eugen Rochko, un programador alemany de 27 anys que va crear Mastodon quan en tenia 23. Al seu compte hi destaca: “El meu somni per Mastodon és que sigui una opció viable de plataforma de publicació per a qualsevol creador. En altres paraules, perquè la gent no senti que estan atrapats a Twitter o Instagram si volen ser exitosos professionalment”.

Els usuaris de Mastodon valoren sobretot la llibertat que comporta el seu funcionament descentralitzat, que fa que sigui difícilment controlable i censurable per part dels governs, a més que la descentralització fa que la xarxa sigui molt resistent als atacs perquè poden caure un, dos o més nodes i tot continuarà funcionant.

La llibertat de dir el que penses, sense por que et tanquin el compte o et denuncïin, és un altre valor important, així com el fet que a Mastodon no hi ha publicitat ni algoritmes que t’obliguin a llegir què diuen uns usuaris en detriment d’altres. A més, diuen, aquí es respira un ambient de cordialitat i respecte mutu, molt allunyat del dia a dia de “trolls”, “bots” i “haters” de Twitter.