Que no te la colin!
Eines per a la verificació d’imatges i vídeos a les xarxes socials.
Segur que aquests dos mesos que fa que estem reclosos a casa hauràs rebut en algun moment pel WhatsApp una fotografia sobre com algunes persones de confessió musulmana pregaven a un terrat d’alguna ciutat catalana, o metratge d’un suposat motí a alguna presó de l’Estat espanyol en dies de pandèmia. Alguns d’aquests arxius corresponen a altres països o a un altre moment: es van enregistrar fa uns anys o lluny d’aquí i ara se’ls ha fet circular de nou de forma descontextualitzada provant de fer-los passar per informació actual i de casa. El fet que ara qualsevol pugui comunicar el que vulgui a través de xarxes socials o aplicacions de missatgeria ha fet que aquest tipus de contingut fals hagi crescut exponencialment. Per tal de contenir aquest fenomen, alguns periodistes han impulsat iniciatives com Verificat, dedicades a la contrastació de continguts llançats a xarxes socials la veracitat dels quals està en dubte, però en aquest article et mostrem com aquesta verificació te la post fer tu mateix.
Per comprovar l’origen d’una fotografia pots utilitzar eines de cerca inversa com la de Labnol o la de TinEye. És tan senzill com pujar la imatge que et genera dubtes o introduir-ne la url. Si la imatge és original i la persona que la difon és realment qui l’ha captada no t’hauria d’aparèixer cap coincidència. Si algú l’havia publicada anteriorment la podràs trobar en el seu context original. Però no és una eina infal·lible, cal explorar altres opcions amb què contrastar-la.
També pots comprovar quin temps feia en el moment i en el lloc en el qual suposadament es va capturar la imatge. L’aplicatiu Historical Weather del motor de respostes Wolfram Alpha obté dades dels registres climàtics d’arreu del món des que aquesta informació s’emmagatzema (en funció dels països l’amplitud i el detall del registre varia). Si a la fotografia hi fa un sol espatarrant mentre aquell dia plovia és que algú et vol enredar.
Alguns arxius d’imatge contenen metadades que també et poden donar algunes pistes. L’especificació Exif permet copsar quan es va disparar la foto, la configuració de la càmera (pots saber si s’ha pres des d’un dispositiu mòbil, en cas que així ho afirmi la font) o la seva localització, en cas que la càmera formi part d’un aparell amb GPS. A aquest efecte tens el web Exif Data, tot i que no és l’únic. Tingues en compte però, que no totes les fotografies retornen metadades: quan una imatge ha passat per segons quines xarxes socials, com Twitter, o aplicatius de missatgeria com Signal aquestes dades s’esborren automàticament.
Si el que vols comprovar és la veracitat d’un vídeo fes un cop d’ull a InVid, una eina finançada amb fons europeus que funciona com una extensió del navegador. Aquest aplicatiu permet analitzar un metratge introduïnt-hi l’enllaç i ens retorna informació sobre el vídeo en concret (quan va ser pujat o la descripció que l’acompanya) i el canal on es troba allotjat. També et permet pujar-ne un i analitzar les captures clau, els drets del vídeo o les seves metadades. Pels usuaris més avançats és possible dur a terme una anàlisi forense determinant els nivells d’error o la coherència de les imatges per poder copsar si es tracta del que ara es coneix com a deepfake: un vídeo manipulat en què es fa dir o fer a algú una cosa que realment no ha dit o fet.
Trobes a faltar alguna eina? Digues quina mitjançant el nostre compte a Twitter, @puntCAT!
