Notícies > Canal Malaia: la normalitat de fer coses ‘normals’ en català

Canal Malaia: la normalitat de fer coses ‘normals’ en català

16 juny 2020
Canal Malaia

Parlem amb Clàudia Rius, una de les impulsores de Canal Malaia, una aposta per visibilitzar la feina dels joves creadors en llengua catalana a Internet.

Per què us decidiu a crear Canal Malaia?

Creiem que ens cal Canal Malaia perquè és una iniciativa que aposta per un contingut totalment qualitatiu, pensat i acompanyat des del moment zero, potenciant l’autoproducció, però també animant a la gent més jove a fer-la tot partint dels filtres que establim. Que no hi hagi insults, que no sigui despectiu per una part de la societat… Aquest és el tipus d’acompanyament que fem. Ja hi ha projectes com Youtubers.cat, que ho fan molt bé, però ens distingim de la seva proposta perquè no volem ser un aglomerador, no volem aglutinar tot el que es fa en català a les xarxes. El que volem és triar unes persones concretes i amb unes característiques determinades que creiem que poden esdevenir bons referents pels més joves. Intentem agafar gent ens pugui parlar des d’un punt de vista diferent i que reflecteixi la diversitat de la societat catalana.

Una altra diferència amb Youtubers.cat seria el factor edat, no?

Sí. Ells no fan distincions per edats. Nosaltres, sobretot en aquesta primera fase, ens volem centrar en animar a gent d’entre 14 i 25 anys a crear, tot i que estem mirant com cal fer-ho amb menors d’edat pel que fa a drets. A persones que arribin a un públic amb edats compreses en aquesta franja. Creiem que és important posar aquí el focus: és una generació que ja no té un 3XL ni cap producte en català dirigit a ells que els motivi o els cridi l’atenció. O en tenen, però molt pocs.

I ho feu de forma proactiva, oi? Els esteu anant a buscar.

Sí. La Juliana Canet, en Bru Esteve, l’Arnau Rius i jo ens passem propostes, si hi ha algú que ens interessa els enviem un missatge i aleshores hi parlem. Algunes persones volen, d’altres no, n’hi ha que van enfeinades… Ara, a final de curs, n’hi ha molts que van molt estressats, i més quan han de fer classes telemàticament. Els contactem sense cap compromís i veiem a qui li interessa la idea i amb qui es pot treballar.

I tu, personalment, com expliques la davallada del consum de productes audiovisuals en català entre els més joves? Creus que té relació amb el canvi de canals? En tant que els més joves consumeixen menys televisió i més plataformes com Youtube o Tik Tok.

És totalment això. L’estructura canvia, i es segueixen fent continguts que poden estar bé: TV3 pot crear bon contingut per a joves, com Merlí. Però què es fa, en general, quan es fan grans produccions de contingut? S’agafa una persona que funciona a les xarxes i l’arrosseguen a l’estructura antiga. Això està bé, perquè dones visibilitat a aquesta persona, però hi ha el risc de quedar en un punt mort: què hi ha després de la tele? Els canals que més fan servir els joves són Youtube, Instagram i Tik Tok. Ens hem de desfer de la idea que cal adaptar el contingut que es fa a Internet als marcs de la televisió o de la ràdio, que en aquests anys han fet molt bona feina, i pensar en generar estructures a les xarxes socials. Això és complicat i nosaltres posem el nostre granet de sorra, però ha de ser una iniciativa impulsada entre tots els agents implicats, com vosaltres, la Fundació .cat.

Quin perfil domina a Canal Malaia? Joves familiaritzats amb l’edició de vídeo o persones que s’apropen a les xarxes socials de manera més intuïtiva?

A Canal Malaia hi encaixa tothom, hi encaixen els dos perfils. A Internet el producte és autoproduït i es fa de baix cap a dalt. Està relacionat amb el que et deia de l’estructura clàssica de les televisions o la ràdio, que es fa de dalt a baix. Algú encarrega un producte i un altre algú ho executa mentre que els creadors de les xarxes creen perquè volen, i és increïble el munt d’hores que passen creant sense rendibilitzar el fruit del seu esforç, ni en català ni amb cap altra llengua. Hi ha moltíssima gent jove que es passa la vida a Instagram o a Tik Tok i no ho fa per guanyar res: ho fa perquè li agrada. A Canal Malaia hi encaixa tant qui té coneixements més avançats d’edició com una usuària de Tik Tok que potser produeix de forma més intuïtiva però el seu discurs és molt bo. Als segons perfils els ajudem donant-los trucs per millorar. Si alguna cosa ens ensenya la gent jove és que aquestes xarxes les aprens a fer funcionar de forma autodidacta. Tik Tok és molt difícil de fer servir, jo tinc 25 anys i no me’n surto, i ells ho fan instintivament. I això cal aprofitar-ho, també per normalitzar el català.

De quina manera interaccioneu amb altres creadors de més edat? Tu mateixa participes de les Gent de Merda, part del boom de podcasts en català que hem viscut els últims anys. Com us concebeu dins d’aquest sistema de nous creadors independentment del factor edat o del contingut?

Des del 2000 que gairebé tothom té un ordinador a casa. Som gent que ha crescut amb això, i els últims 20 anys hem estat fent servir Internet perquè ens agradava i era divertit, però no hem acabat de posar-hi la consciència lingüística. Aquests últims anys aquesta consciència s’ha desenvolupat i d’aquí n’ha sorgit La Sotana, Gent de Merda i altres productes que amb una llengua normalitzada faries sense explicar si són en català o en xinès. Canal Malaia forma part de tot aquest engranatge de projectes que ha copsat que la digitalització ja és un fet, que és normal consumir continguts online i ens hem preguntat tots, sense haver-ho parlat abans, quin paper juga el català.

Sí sembla, però, que a Malaia heu superat l’estratègia de vendes del xantatge emocional, la de fer el ploricó perquè la gent consumeixi contingut en català, al marge de com de ben fet estigui, per avançar vers l’oferta de productes de qualitat en els quals el català es pressuposa.

Nosaltres anem totalment en aquesta línia. No volem fer el discurs de la pena, no volem que el català es parli perquè no es perdi i perquè quin greu. Volem que es parli perquè és normal parlar-lo i punt. La nostra intenció és crear contingut de qualitat que vulgui veure i li interessi a algú que no és catalanoparlant. No volem fer un discurs solemne sobre l’esdevenir de Catalunya: el que diem és que nosaltres parlem català, pel que fem contingut en català. A partir d’aquí que ens miri qui vulgui. Però no des de la llàstima. No volem que es mirin Canal Malaia per pena que el català es mor.

Quin contingut trobes a faltar en català a xarxes?

Coses que m’agradaria que existissin que ja estem fent amb Canal Malaia són coses de maquillatge, de moda… El català està posicionat com una llengua per a la intel·lectualitat, i a mi no m’agrada gens aquesta idea. En català podem parlar de tot: d’Operación Triunfo, de l’última cançó de reggaeton o de com es maquilla no sé qui. I una cosa que tinc pendent i que m’agradaria aconseguir amb Canal Malaia és quelcom de zumba o esports en vídeo: durant el confinament hi ha hagut un munt de gent que ha fet esport des de casa i tu busques i et surt la Patry Jordan, que és catalana però els seus vídeos no els fa en català. Estaria molt bé que hi hagués algú que ho fes. Ho estic buscant i n’acabarem trobant algun.

D’alguna manera Canal Malaia ha esdevingut també un espai on parlar de tot això que comentes…

A l’hora de fer coses generem aquest debat, però no volem que la part pública de Canal Malaia sigui aquest debat. Nosaltres el que volem és crear contingut en català perquè és un idioma normal, i per tant, fer contingut en català és normal. No volem convèncer ningú de res. Aquest és el punt de partida. Però si quan fem vídeos el debat es dona i sorgeixen idees, nosaltres contentíssims.

Per quina raó vau triar el domini .cat?

No ens ho vam plantejar d’una altra forma. Si fas contingut en català, i tens un .cat a la teva disposició, el fas servir. També de forma normal. Si parlar català és normal, crear coses en català també, i el mateix quant a fer-ho amb el domini .cat.