Horitzons i reptes de l’audiovisual català
Nous canals i codis per a la nostra llengua en els operadors públics.
El passat 15 de febrer va fer 30 anys (30!) que TV3 va estrenar Bola de Drac. Per molts, tota una invitació a normalitzar el català fins el punt que a bona part de l’audiència que havia crescut amb la sèrie li sonava a marcià la versió castellana del kame hame ha, altrament dit “onda vital”. Una audiència que va ampliar substantivament el ventall d’insults en la seva llengua materna gràcies a Vegeta. A aquesta proposta li seguirien apostes més arriscades com Evangelion o Utena i tot un programa dirigit al segment d’edat d’entre 16 i 25 anys: l’ara desaparegut 3XL. Part de l’afició a Catalunya al còmic i l’animació japoneses de la qual parlàvem amb Judit Terradellas i Sergio Pérez de l’editorial Mai Més s’explica per iniciatives com aquesta. Recentment, el youtuber del barceloní districte de Nou Barris Marc Lesan va donar-se a conèixer a l’esfera de creadors de contingut a Youtube en català per un vídeo on reivindicava el retorn d’una fórmula semblant al 3XL però adequada als hàbits de consum audiovisual actual del jovent.
L’informe “Català, youtubers i instagramers. Un punt de partida per promoure l’ús de la llengua”, elaborat pels lingüistes Marina Massaguer, Avel·lí Flors-Mas i Francesc Xavier Vila, recorda que més del 81% dels joves que ara tenen entre 16 i 24 anys prefereixen consumir contingut a xarxes que en altres suports com la televisió. Pels autors de l’informe cal potenciar figures com Antonio Iau o canals com el de la Mixa i La Prestatgeria de Marta amb iniciatives com les de Valentubers i Canal Malaia. El que inclouria també propostes amb què promoure comunitats de seguidors per finançar aquest contingut com l’Aixeta. I a tot això, on queden els operadors públics catalans? La tendència arreu és d’envelliment de les audiències de la televisió convencional, incloses les de la BBC, a la qual li és cada cop més difícil competir amb plataformes com Netflix o les xarxes socials per la captació de públics més joves.
En una conversa el passat febrer amb el director i el cap de contingut de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo i Santi Faro, parlàvem de l’aposta per formats “radiovisuals” o pel podcast: estratègies per dur les audiències de les xarxes a la ràdio. Aquest cop la resposta al paper dels operadors públics ens la dona Geni de Vilar, adjunta a la direcció de mitjans digitals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
De Vilar assegura que des de la CCMA són conscients dels canvis d’hàbits de consum dels més joves, cosa que els du a innovar en dues direccions: per una banda, pel que fa el model de distribució, vers a esdevenir una marca que difon continguts en un ecosistema molt més complex que inclou Youtube, xarxes, web, Smart TV… Un ecosistema viu i canviant. “La innovació també està en entendre com hem de canviar televisions i ràdios i arribar a la gent a través de tots aquests entorns, i això implica un canvi en el format, un canvi en el to i un canvi en la narrativa”, argumenta Geni de Vilar. Actualment la CCMA prova fórmules i tons molt més nadius digitals, més properes al to de creadors com els esmentats, directes a xarxes, preguntes i respostes que la gent fa en l’entrevista en directe per aprofitar la interacció que permet el canal digital. Dues estratègies que es poden condensar també en tres grans reptes:
Un de narratiu i d’storytelling: superar el paradigma dels continguts pensats per un slot de graella. Pensar en continguts que es difonen al llarg del temps d’una forma flexible i que arriben al mòbil, a l’Smart TV o a un podcast. Això canvia la manera com s’expliquen les històries: cal aprendre dels creadors digitals.
Un repte tecnològic. A l’entorn digital, la CCMA competeix amb grans monstres globals que proporcionen unes experiències d’ús molt gratificants. Unes plataformes que funcionen molt bé, amb molta qualitat… Les televisions i les ràdios no tenen la inversió tecnològica ni l’experiència d’usuari que ofreixen aquestes grans companyies. “Però és important que entenguem que un mitjà de comunicació també és una empresa tecnològica”, sosté de Vilar. “Per això és important invertir en tecnologia i experiència d’usuari”. Per molt que s’ofereixin continguts interessants, si l’experiència no és el que busquen els usuaris, falla, amb poca cobertura no ho poden veure… Si es malmet l’experiència d’ús, quan hagin entrat dues, tres o quatre vegades deixaran de consumir el que ofereix l’operador públic, per més que aquest contingut que faci potser els hi podria interessar.
Aprendre a treballar posant de veritat l’audiència al centre de la presa de decisions. Tots els mitjans diuen que ho fan, però no es fa ni bé ni de veritat. Les estratègies normalment es basen en l’instint dels creadors, però només amb el seu instint o el dels programadors o amb les quatre dades que puguin proporcionar els audímetres que es recullen uns tres o quatre cops l’any no n’hi ha prou. Avui en dia es disposen de moltes més eines per poder treballar amb l’audiència, és possible fer proves amb ells, analitzar les seves dades.
D’una bona resolució d’aquests tres grans reptes en depèn una audiència jove tan compromesa com la que es va enganxar a Bola de Drac ara ja fa tres dècades.
